Des de Jogjakarta teniem pensat anar cap al sud de Java on hi ha un parc nacional, però de camí parar a Bromo per veure un volcà com els que dibuixàvem quan erem petits, d'aquells que treuen fum del cràter...
Per arribar a Bromo vam agafar una furgo juntament amb 2 alemanys i 2 finlandeses, a la que vam passar la nit per arribar a primera hora del mati a Bromo. 'Vam passar la nit' és la manera més acertada de dir-ho, per què dormir no massa. Crec que a dins la furgo estàvem a 40°C com a mínim. En Marc i en Pep semblaven dutxes, no van arribar a bullir de miracle!
Mentre en Marc es recuperava d'una nit sense dormir, en Pep i jo vam anar mig sonàmbuls a pujar al volcà. Però una vegada més va valdre la pena:
Allà ens van comentar que hi havia un mirador des d'on es podien veure unes vistes espectaculars, així que vam començar a caminar per arribar al mirador, però quan estàvem a mig camí un senyor indonesi ens va dir que ens quedàven 2 hores a peu. Així que vam preguntar a un veí de la zona si ens deixava la moto per pujar:
Al migdia vam seguir la nostra ruta cap al parc nacional del sud de Java, el que hauria d'haver sigut la última parada abans d'arribar a la illa de Bali. A la propera entrada us explico per què finalment no va ser la última parada!
Hola Cris!
ResponEliminaPrimerament moltes gràcies pel teu e-mail M’ha fet molta il•lusió ...
40º graus.. wow ... Si vols canviem ... Aqui fa molt de fred!!!!
Veig que les aventures i els paisatges cada vegada agafen més magnitud.
Quantes anècdotes i experiències a compartir entre els teus amics i els que vas fent pel camí ...
Esperant la següent entrada ...
Un petonet molt gran i cuida’t mooooolt!!!!
Montse
Hola nina!
ResponEliminaTornem a tenir notícies... i, sobretot, imatges precioses que fan que estiguem una mica més aprop teu!!
La veritat és que sembla una pel.lícula, un somni... (també l'infern de vegades, jejeje).
Aprofita que els dies passen volant...i sigueu molt prudents!!
Ara me'n vaig a treballar una estoneta, però avui hi aniré molt contenta després de veure que estàs a la glòria, jejeje!!!
Anda que no "viajerus"!!! Veig que aquests culs inquiets poden més que el cansanci! Ben fet! A correr i recorrer!!
ResponEliminaUn peto ben i ben fort per tots 3! :D
Xarli.
Hahaha! M'hagués agradat veure aquell parell a la furgo-sauna ;) I quina gràcia l'indonesi de la moto.. no puc creure que li demanéssiu la moto i us la deixés sense més! Ara... el paisatge com sempre es mereixia que féssiu un esforç encara que no haguéssiu passat la millor nit del món...
ResponEliminaMolts recooords tremendoos!