Ciwidey amb hamaca!

A mig matí, o el que seria aquí a indonesia 'a última hora del matí...', vam continuar la nostra ruta cap a Ciwidey amb unes mini-furgos que encara ara no sóm capaços d'entendre com tiren endavant!! Jutgeu-ho vosaltres mateixos a una de les fotos (n'estic segura que sabreu reconèixer quina...):

Alguna paradeta per agafar forces...

I arribàvem a Ciwidey casi 7 hores més tard. En aquesta ocasió teniem molt clar que haviem de trobar un lloc per dormir amb les hamaques, així que vam començar a caminar en busca d'arbres, però una altra vegada semblava que la sort no jugava al nostre favor, fins que en Marc va veure un lloc perfecte al jardí de la casa d'una familia. Al principi no les teniem totes d'entrar a preguntar però en vistes que no teniem gaires opcions vam voler provar sort, i hi tant si n'hi va haver!! 

Era una familia d'una mare amb una filla indonèsies que al obrir la porta es van quedar una mica parades! Els vam preguntar si ens deixàven dormir amb hamaques al jardí, i això ja els va fer més gràcia, i ens van dir que sí! Així que vam deixar les motxilles, vam anar a sopar i a conèixer una mica el poble:

I cap a les 8 del vespre ens va venir a buscar la filla de la familia, suposo que impacient per veure què muntàvem exactament al seu jardí. Un cop més vam comprovar lo hospitalaris que són aquí: es van quedar al jardí (tot i començar a ploure) per veure com muntàvem tot l'arsenal d'hamaques i toldo (més per curiositat que per altra cosa), però quan vam acabar, ens va aparèixer la mare amb una alfombra de bambú o similar gegant per poder apalancar-nos a sota el toldo abans d'anar a dormir, un termo amb aigua calenta i una palangana plena de tè, llet, cafè i cacaolat en sobre i melindros-magdalenes per menjar!!

Ens vam fer uns tes i "cacaolats" calents, vam tirar unes quantes fotos i a dormir!

O més aviat, a intentar dormir... 10 minuts després d'estirar-nos va començar a ploure a bots i barrals (no ens mullàvem massa, però tampoc les teniem totes...), a més a més, la temperatura era més aviat refrescant! Tot i això, vam intentar que anéssin passant les hores i dormir una estona (una estona = 5 minuts aprox.). Doncs, en aquests tristos 5 minuts de son, justament en aquest moment, tots 3 vam fotre un bot de l'hamaca en sentir: HINDELABAAAAAAA.... ADDEREEEEEEVAAAAAAA... DELAAAAA.... etc. Estàvem rodejats de 'mezquitas', i una d'elles va decidir que a les 3 de la nit, era el moment perfecte per començar a resar amb uns 20 altaveus que segur que a Catalunya els prohibirien per passar els decibels permesos a la via pública! 

Al primer moment, tot i el susto, vaig pensar en quedar-me calladeta, per allò de que si parles ja et desvetlles totalment, amb l'esperança que els cants acabéssin aviat. Però al cap de 2 minuts, en Marc -que mentalment ja s'estava aprenent els cantics-, va començar a cantar exactament amb la mateixa lletra, melodia i intensitat que els altaveus...! En aquest moment en Pep i jo vam començar a riure, o més aviat a plorar de riure, i amb qüestió de segons ja estàvem tots fora de les hamaques rient sense poder parar!

Al llarg de la nit, els cantics van tornar però aquesta vegada més aviat semblava que ens expliquéssin un conte. Al voltant de les 6 del matí, morts de son, de fred i amb les hamaques mig humides (haurem de canviar de sistema per a properes vegades), vam recollir tot i ens va venir a buscar la mare de la familia per què anéssim dins de casa. Ens havia preparat un esmorzar -tot fet per ella mateixa- que ens va fer recuperar les forces de cop!

Ens vam despedir de la familia, i vam anar cap al volcà del que ens havien parlat el dia anterior. Quan vam arribar vam veure que hi havia unes furgos que per un alt preu et pujàven fins a dalt del cràter, però en aquell moment vam considerar que no valia la pena i que podiem pujar caminant:

L'esforç va valdre la pena, però per baixar no vam dubtar en pagar i pujar en una mini-furgo que ens va tornar fins al poble. 

Aquella mateixa tarda vam seguir en ruta direcció a Jogjakarta des d'on es pot anar a visitar el temple de Borubudur.