De 40°a 0° a 3726m d'altura!

Vale, vale... potser si que exagero una mica amb el títol, però us asseguro que en la sensació tèrmica si que hi havia una diferència de 40°! ... vale, potser estic tornant a exagerar (pot ser degut a que estem coneixent a masses italians...!), però suposo que amb tanta exageració us n'esteu fent una idea del fred que vam passar a 3726m d'altra, el 2n pic més alt d'Indonesia. És el Gunung Rinjani, i forma part del cràter d'un volcà a la illa de Lombok, que va erosionar per última vegada el 2009. Com ja veureu a les fotos més endavant, és preciós! En realitat te dos cràters; dins del cràter més gran (que és on es troba el pic) hi ha un llac, i dins del llac hi ha el segon cràter.

Va ser tant espectacular que ja m'oblidava de començar per el principi... Des de les illes Gili vam agafar una barqueta que ens va portar a la illa de Lombok. Des d'allà vam anar directament a Senaru, el poble des d'on es comença el trekking al pic. Com que vam arribar al migdia, vam aprofitar la tarda per anar a veure unes cascades que hi havia a 1h a peu des del poble:

L'endemà començava el trekking de 3 dies per pujar al Gunung Rinjani. Al parc nacional no es pot entrar sense guia, i de fet, la majoria dels turistes que volen pujar al volcà contracten tot el pack (guia, "porters" -que són com els "sherpas del Nepal, més o menys"-, tendes de campanya, menjar, jaquetes, etc). Així que nosaltres vam fer el mateix amb un grupet de 10 persones (2 andorrans, 2 hungars, 1 rus, 1 alemany, 1 francesa i els 3 catalans), més el guia i 4 porters.

L'ascenció al pic consta de 3 dies. El primer dia vam esmorzar al poble i a les 8.00h començàvem a caminar cap amunt per travessar la selva i arribar al primer punt d'acampada. Entre parades per descansar i dinar, arribàvem a les tendes a les 16.00h.

Aquí teniu algunes fotos del primer dia:

L'endemà ens vam aixecar a les 6.00h per veure la sortida del sol des del mirador al llac i cràters del volcà, per després baixar fins al llac i fer uns banys a les aigües termals que hi havia a prop. Després de dinar, vam seguir pujant per arribar al segon punt d'acampada des d'on vam veure una preciosa posta de sol.

A les 3.00h del matí del 3r dia començàvem a ascendir l'últim tram per fer el pic i veure la sortida del sol des de dalt. Us descric (a l'italian style) la nostra vestimenta a més de 3000m d'altura i a les 3.00h de la matinada: 10 capes de roba a cada part del cos, una o dues samarretes com a gorro-bufanda i mitjons per guants. Tiritant una mica, vam pujar durant 3h per una carena preciosa fins al pic.

Després vam baixar fins al poble de Sembalun, on vam recuperar la temperatura de cop (potser inclús una mica més del compte!), i una furgo ens va portar al poble d'inici.