Supervivents a la illa

Com si no n’haguéssim tingut prou de barcos (després de les 8h per anar d’El Nido a Coron), al arribar a Coron Town ja érem al port negociant preus per què ens portessin a una platja solitaria d’alguna de les illes desertes que envolten Coron i passar-hi la nit com dos supervivents...

Vam aconseguit la barqueta amb el capità, la platja en una illa i passar-hi la nit. Ara els factors que feien d’aquesta experiència una aventura ens van faltar: platja solitària i illa deserta! És a dir, finalment va ser com qualsevol de les nits que hem acampat a una platja! En realitat no va ser ben be així... la illa és una de les illes més famoses de la zona (típica foto turística de les Filipines és en aquesta illa), però al ser una illa prou gran, hi ha moltes platges. La platja on ens van dur a nosaltres era molt petita però hi havia gent. La sort és que la gent que hi havia era una sola família filipina que es dedicava a netejar i vigilar la zona, ja que aquesta platja durant el dia és una de les parades dels tours que s’organitzen a Coron (com a El Nido). La llàstima és que la família parlava 0 anglès, així que no vam poder comunicar-nos gaire amb ells.

Una de les atraccions que te la platja és un mono (lligat a una arbre...) amb qui en Marc va fer molt bones migues:

L’altre atracció són les casetes de palmera i fusta que hi ha preparades perquè la gent dels tours faci el “pícnic” durant el dia. Així que ja veieu, fins i tot teníem sostre! Aquesta vegada, per això, jo vaig dormir a l’hamaca (ja que l’he carregat durant dos mesos...!!! no volia tornar sense ni provar-la!).

Tot i que no vam poder fer gaire els “supervivents” crec que tampoc ho haguéssim aconseguit: una espècie d’esquirol amb forma de rata se’ns va emportar part del menjar. Una altra part se’ns el menjaven els ratolins de bosc i una altra els hi vam donar a la família que vivia allà.

L’endemà vam tornar cap a Coron Town i mentre jo anava a fer snorkel a un santuary de la zona en Marc m’esperava en unes termes d’aigua calenta. L’última vegada que visitava el fons marí de les filipines (per ara...) vaig poder veure corall blau, verd i lila! I moltes espècies de peixets que ja havíem vist altres vegades (per sort, no vaig veure cap serp blanca i negra aquesta vegada!).

Després vaig anar a veure en Marc a les aigües termals que tot i ser molt bonica la zona, ens ho esperàvem una mica més natural! També s’ha de dir que banyar-te en aigües bullint enmig d’aquestes temperatures tant altes no és el mateix que fer-ho quan està nevant!

Aquell mateix vespre ja anàvem cap a l’aeroport de Busuanga per agafar el vol que teníem l’endemà cap a Manila. La sorpresa va ser que al arribar allà l’aeroport tancava a les 18.00h i per tant no teníem on fer nit. Com que la població més propera era la d’on veníem, vam decidir acampar allà, però al preguntar-ho a una família que vivia a la botigueta de fora de l’aeroport ens van dir que estava prohibit. Així que al final, ens van deixar dormir a la seva botiga... (per sort!).