Al arribar a Manila, vaig
acompanyar en Marc a l’hostal on vam dormir quan vam arribar a les filipines i
jo vaig anar a buscar un autobús que em portés fins a Santa Juliana, el poble
des d’on es pot fer l’ascensió al Mt Pinatubo. Santa Juliana és un petit poblet
(d’aquests que només te cases al voltant de la carretera principal durant menys
d’1 Km) i és des d’on s’organitzen els tours per pujar al cràter del volcà.
Anant sola, la broma
m’hagués pogut costar un ull de la cara... però vaig tenir la sort de trobar-me
dos nois belgues i un noi alemany que també volien pujar-hi, així que m’hi vaig
sumar. Ens vam aixecar a les 6.30 del matí per esmorzar, i llavors un 4x4 ens
portava fins al peu del volcà per una vall entre sediments volcànics. El
paisatge era molt diferent al que havíem vist fins ara; em va recordar a una
espècie de Gran Canyó del Colorado, però en petit. I en comptes d’aigua, hi ha
un petit rierol que te la pinta que en època de pluges creix bastant més (fins
i tot deu omplir tota la vall). Una vegada el 4x4 et deixa, es segueix a peu un
parell d’horetes fins al cràter, on hi ha un llac. Allà vam dinar (arròs, per
variar!) i vam tornar cap a Santa Juliana.
L’endemà, dissabte, vaig
tornar cap a Manila per passar-hi la última nit abans d’agafar el nostre vol de
tornada a casa...
En poquet ja sou aquiiii!!! Espero que vagi molt bé la tornada! us esperem amb els braços suuuper oberts! un petonet gegant als dos!!!!!!
ResponElimina