Començant l'etapa motera

A mig matí vam marxar de Malapascua dirigint-nos a Bohol. Suposo que ja no cal ni que ho digui: vam haver de creuar una illa, agafar varis ferrys, jeepneys i busos... Ja veieu que aquests són els transports més comuns per anar d’una illa a una altra. També s’ha de dir que això de portar ja aprop d’un mes per les Filipines ens ha fet aprendre que tot recorregut que es pugui fer per terra serà més ràpid i econòmic que per mar (ben mirat, gairebé a tot arreu funciona així). 

Tornant a la nostra ruta: vam anar de Malapascua a Cebu i de Cebu a Bohol. Això ens va portar prop de 10 hores en total (mal aprofitades, ja que vam viatjar de dia) per arribar a Tagbilaran (la ciutat més important de la illa de Bohol). I aquí és on comença la nostra etapa motera per les filipines. Els dos dies que ens vam passar a Bohol van ser en moto; i literalment dit, ja que vam recórrer calculem que uns 250 kilòmetres en dos dies!! (no cal que digui que fins i tot caminem de manera rara). Amb aquests dos dies vam creuar la illa per la diagonal, tornant després per la costa sud per veure varies atraccions turístiques: les “chocolate hills” (muntanyes de xacolata, com diria l’avi), Anda Beach (tranquil·la platja per relaxar-se), els “tarsiers” (el primat més petit del món) i varis pobles més autèntics on menjar alguna cosa durant la llarga ruta.

Les muntanyes de xocolata són petits turons amb una forma curiosament rodona que en l’època més seca són de color marronós. Són espectaculars per si soles ja que se’n troben moltes en un mateix espai creant un paisatge del tot curiós, tot i que a ser sincera, és totalment una atracció turística. Així és com funciona: pagues 50 pesos (1€) a l’entrada, puges uns 50 escalons fins al punt més alt i et trobes amb uns 50 turistes igual que tu fent-se la típica foto:

Tot i així tenen algo d’especial. Són tots iguals (aproximadament 1268 turons), d’entre 40 i 120 metres d’altura. Creuen que fa milers d’anys estaven sota mar i que probablement són les restes de les parets de corall, seguit per la erosió.

Els “tarsiers” són els primats més petits del món. S’assemblen molts als monos, però tot i que a la foto no es pot apreciar la mida, són realment petits. Per què us en feu una idea, és algo més petit que una mà (humana, és clar!); però salten fins a 5 mestres d’altura. Poden rotar el seu cap 180º cap a la dreta i cap a l’esquerra, ja que no mouen els seus ulls. I parlant d’ulls, tenen uns ulls enormes!, són 150 vegades més grans que els d’un humà, proporcionalment parlant. Aquí en teniu una foto:

Anda Beach és una costa realment relaxada amb alguns ressorts escampats per les diferents platges. Aquí és on vam dormir amb la nostra estimada tenda!

Bohol te molta més cosa per veure i per passar-hi uns dies, però com que ja se’ns comencen a acumular els llocs que volem veure (i el temps aquí passa volant), vam decidir fer els “guiris” i marxar després de veure les dues coses més famoses de la illa. Sempre hi haurà temps per tornar! Tot i així, ens va donar temps de veure alguns poblets, tastar la seva cuina local (que és exactament igual, o molt semblant a la de la resta de les illes), anar a la perruqueria o cantar als videokes:

I per acabar, la part més còmica de la nostra aventura motera: vam petar la roda!! El primer dia, quan només havíem fet uns 50 kilòmetres vam parar a un dels pobles a dinar. Després de dinar vam anar a agafar la moto i en Marc diu: “ostres! Què passa?” (la moto anava de tort). I alhora mirem les rodes i la de darrere estava totalment desinflada. Sort vam tenir després de veure durant unes quantes setmanes els centenars de “vulcanizing shop” que inunden les carreteres filipines, de saber a on ens havíem de dirigir. I efectivament en teníem una a menys de 50 metres d’on érem. Ens van canviar la cambra d’aire (dues vegades, ja que la primera la van tornar a rebentar els mateixos mecànics) i per el mòdic preu de 4€ ja tornaven a estar en marxa per la carretera. Aquí en teniu una prova:

Després de tot, ens ha agradat prou viatjar en moto com per fer-ho a la propera destinació: Siquijor.