La misteriosa Siquijor

Siquijor és una illa al sud de Cebu coneguda localment per la illa misteriosa. Això és degut a la màgia negra que es diu que alguns dels seus habitants practiquen. Tot i que no ho vam anar a comprovar amb els nostres propis ulls, la informació que nosaltres vam rebre és que, actualment és segurament només una manera de treure alguns calerons als “guiris” occidentals. Per aquesta raó (i per què era exageradament car) no vam voler caure en el parany!

El dos primers dies vam llogar una moto i vam anar a voltar per la illa. Primer vam anar a veure una platja molt tranquil·la i poc turística (i realment era així, estàvem sols!). Després vam anar a veure unes cascades amb aigua turquesa (i salt amb liana), un arbre que es calcula que ha de tenir al voltant de 400 anys!, i una granja de llet i formatges (idíl·lic per mi!!).

L’endemà vam anar a fer una ruta per unes coves i després vam pujar al punt més alt de la illa on unes vistes extraordinàries a milions de núvols ens esperaven... sort que no va requerir molt esforç arribar a dalt per què no vam poder veure res!

El tercer dia vam anar, per primera vegada a les Filipines a fer snorkel (que ja començava a ser un pecat portar gairebé un mes aquí i no haver-ne fet cap dia)! Al principi lo cosa no pintava massa bé, només començar se’ns va espatllar la càmera aquàtica i pocs segons després vam veure una serp blanca i negra i algunes mini-meduses. Després d’això es va anar arreglant fins que vam quedar al·lucinats amb el fons marí de les filipines: estrelles de mar blau elèctric, de color taronja i groc; peixos que només havíem vist a l’aquari de Barcelona, corall de molts colors,... La fama que tenen les aigües de les filipines no és per què si!

L’últim dia jo vaig anar a una altra platja que estava a una horeta caminant (i que tenia fama de ser la més bonica de la illa). La platja era preciosa i molt tranquil·la, però l’snorkel allà va ser un pèl diferent: les algues arribaven fins la panxa! I evidentment no es veia res.

Tenia la opció d’anar fins al santuari (els santuaris marins són zones delimitades per boies protegides de pescadors i altres barquetes. Sempre s’ha de pagar per poder-hi entrar però t’asseguren que veuràs un fons marí ple de peixos i espècies de tot tipus). Al santuari no s’hi podia arribar nadant i al ser la única turista a la platja no m’hi volien portar (a no ser que pagués el preu de la barca sencer jo soleta), així que em vaig haver de conformar en quedar-me tirada a la sorra unes horetes!

A les nits també ens vam distreure bastant! Una de les nits vam acabar amb dos dels nois catalans (en Xevi i en Joan de Vic) que vam conèixer a Malapascua (amb qui vam tornar a coincidir casualment a Siquijor, i amb qui hem estat uns 3 dies) a un videoke molt familiar. I l’última nit vam presenciar la major festa que viu la illa un cop a la setmana: música en directe a un dels resorts de la illa (amb escenari i tot!).