Escapada al volcà Pinatubo

Al arribar a Manila, vaig acompanyar en Marc a l’hostal on vam dormir quan vam arribar a les filipines i jo vaig anar a buscar un autobús que em portés fins a Santa Juliana, el poble des d’on es pot fer l’ascensió al Mt Pinatubo. Santa Juliana és un petit poblet (d’aquests que només te cases al voltant de la carretera principal durant menys d’1 Km) i és des d’on s’organitzen els tours per pujar al cràter del volcà.

Anant sola, la broma m’hagués pogut costar un ull de la cara... però vaig tenir la sort de trobar-me dos nois belgues i un noi alemany que també volien pujar-hi, així que m’hi vaig sumar. Ens vam aixecar a les 6.30 del matí per esmorzar, i llavors un 4x4 ens portava fins al peu del volcà per una vall entre sediments volcànics. El paisatge era molt diferent al que havíem vist fins ara; em va recordar a una espècie de Gran Canyó del Colorado, però en petit. I en comptes d’aigua, hi ha un petit rierol que te la pinta que en època de pluges creix bastant més (fins i tot deu omplir tota la vall). Una vegada el 4x4 et deixa, es segueix a peu un parell d’horetes fins al cràter, on hi ha un llac. Allà vam dinar (arròs, per variar!) i vam tornar cap a Santa Juliana.

L’endemà, dissabte, vaig tornar cap a Manila per passar-hi la última nit abans d’agafar el nostre vol de tornada a casa...

Supervivents a la illa

Com si no n’haguéssim tingut prou de barcos (després de les 8h per anar d’El Nido a Coron), al arribar a Coron Town ja érem al port negociant preus per què ens portessin a una platja solitaria d’alguna de les illes desertes que envolten Coron i passar-hi la nit com dos supervivents...

Vam aconseguit la barqueta amb el capità, la platja en una illa i passar-hi la nit. Ara els factors que feien d’aquesta experiència una aventura ens van faltar: platja solitària i illa deserta! És a dir, finalment va ser com qualsevol de les nits que hem acampat a una platja! En realitat no va ser ben be així... la illa és una de les illes més famoses de la zona (típica foto turística de les Filipines és en aquesta illa), però al ser una illa prou gran, hi ha moltes platges. La platja on ens van dur a nosaltres era molt petita però hi havia gent. La sort és que la gent que hi havia era una sola família filipina que es dedicava a netejar i vigilar la zona, ja que aquesta platja durant el dia és una de les parades dels tours que s’organitzen a Coron (com a El Nido). La llàstima és que la família parlava 0 anglès, així que no vam poder comunicar-nos gaire amb ells.

Una de les atraccions que te la platja és un mono (lligat a una arbre...) amb qui en Marc va fer molt bones migues:

L’altre atracció són les casetes de palmera i fusta que hi ha preparades perquè la gent dels tours faci el “pícnic” durant el dia. Així que ja veieu, fins i tot teníem sostre! Aquesta vegada, per això, jo vaig dormir a l’hamaca (ja que l’he carregat durant dos mesos...!!! no volia tornar sense ni provar-la!).

Tot i que no vam poder fer gaire els “supervivents” crec que tampoc ho haguéssim aconseguit: una espècie d’esquirol amb forma de rata se’ns va emportar part del menjar. Una altra part se’ns el menjaven els ratolins de bosc i una altra els hi vam donar a la família que vivia allà.

L’endemà vam tornar cap a Coron Town i mentre jo anava a fer snorkel a un santuary de la zona en Marc m’esperava en unes termes d’aigua calenta. L’última vegada que visitava el fons marí de les filipines (per ara...) vaig poder veure corall blau, verd i lila! I moltes espècies de peixets que ja havíem vist altres vegades (per sort, no vaig veure cap serp blanca i negra aquesta vegada!).

Després vaig anar a veure en Marc a les aigües termals que tot i ser molt bonica la zona, ens ho esperàvem una mica més natural! També s’ha de dir que banyar-te en aigües bullint enmig d’aquestes temperatures tant altes no és el mateix que fer-ho quan està nevant!

Aquell mateix vespre ja anàvem cap a l’aeroport de Busuanga per agafar el vol que teníem l’endemà cap a Manila. La sorpresa va ser que al arribar allà l’aeroport tancava a les 18.00h i per tant no teníem on fer nit. Com que la població més propera era la d’on veníem, vam decidir acampar allà, però al preguntar-ho a una família que vivia a la botigueta de fora de l’aeroport ens van dir que estava prohibit. Així que al final, ens van deixar dormir a la seva botiga... (per sort!).

D’illa en illa...

Al marxar d’Oslob ens vam dirigir cap a Cebucity per agafar un vol direcció a Puerto Princesa, la ciutat més gran de Palawan. Palawan és una de les joies de les filipines per tenir uns quants arxipèlags per on fer el famós “island hoping”. Es tracta d’anar d’una illa a l’altre per conèixer els racons que amaguen.

Quan vam arribar a Puerto Princesa, baixàvem de l’avió amb la idea d’anar a Port Barton (petit poblet costaner al nord de Palawan), però encara no sabem gairebé com, vam acabar en una furgoneta durant 6 hores per un camí de pedres per arribar a El Nido. El Nido és la destinació més coneguda de Palawan des d’on es fan la majoria de rutes per les illes de l’arxipèlag de Bacuit.

Com podeu comprovar, vam trobar un lloc privilegiat per acampar, mireu les vistes des del nostre petit resort:

Vam arribar a El Nido el dijous a la nit. L’endemà divendres vam aprofitar per conèixer una mica el poble i veure la forma d’entreteniment més extensa i legal de les filipines: batalla de galls (que per cert, gens recomanable de veure). Normalment es fan els diumenges però al caure la nostra estada en la festa local d’El Nido hi havia moltes activitats organitzades, una d’elles la batalla de galls del divendres. Tant punt teníem les rutes per les illes reservades ens vam dirigir a “l’estadi” on es fan les batalles. La cara que se’ns va quedar al veure una batalla encara la deuen recordar els filipinos que hi havia per allà! La batalla en si dura uns 30 segons. Funciona així: primer es passen una bona estona encarant els galls per veure quins dos es tenen més ràbia. Això pot durar una mitja horeta fins que troben els dos millor contrincants. Després els pugen al cercle de l’estadi els hi col·loquen unes navalles gegants a una de les potes i abans que els deixen a terra encarats per que comenci la batalla, tots els filipinos comencen a cridar les seves apostes. Aquesta és la part més emocionant. La resta ja es pot imaginar...

A la tarda vam anar a veure una platja que hi ha al nord d’El Nido:

L’endemà dissabte fèiem el primer tour per l’arxipèlag. Al ser una destinació turística, com és d’esperar, ja ho tenen tot preparat: hi ha 4 tours diferents per fer. Comencen a les 9 del matí, i acaben a les 4 de la tarda. Cada tour fa un recorregut diferent per les illes. El que vam fer nosaltres el dissabte consistia en veure unes llacunes i algunes platges de diferents illes. Amb les fotos us podreu fer una millor idea:

Al vespre hi havia molt de moviment ja que era el dia festiu del poble. El principal esdeveniment era Miss El Nido!, que funciona exactament igual que qualsevol competició de Miss “el-que-sigui”. Les noies desfilen amb diferents modelets i un jurat tria la guanyador i li posa una corona (en aquest cas de plàstic platejada). A part d’això el poble es va omplir de paradetes de menjar, una petita fira amb tot tipus de jocs per apostar diners, botiguetes i alguna atracció:

Diumnege vam llogar una moto per anar a la que ens havíem dit que era una de les platges més boniques de les filipines. A part de que realment era espectacular, gairebé estàvem sols! I a la nit vam anar a veure la posta de sol.

El dilluns vam fer un altre tour. Aquesta vegada es tractava de veure altres platges (una d’elles secreta!) i una església perduda en una de les illes:

L’endemà vam agafar un bankga de 8 hores molt mogudet (barquetes típiques com les que heu vist a les fotos) per anar a la Coron: la última destinació de illes Filipines abans de tornar a Manila...

Nadant amb animals marins

Aquesta entrada va, com diu el títol, de nadar amb animals marins. Quan vam marxar després de 4 dies aSiquijor, ens dirigíem a Apo Island. Aquesta illa és coneguda per la quantitat de tortugues que habiten a les seves aigües. Tant a l’època de cries, com per menjar.

A Siquijor, també se’n poden veure algunes, però el factor de la sort i juga un gran paper. I tot i que no es pot dir que no ho vam intentar, no vam aconseguir veure’n cap. Per això, la nostra visita a Apo Island era indispensable.

Tant bon punt arribàvem a la illa, ja a última hora de la tarda, vam anar a buscar allotjament (aquí acampar no és gratuït, i tampoc hi ha platges que et garanteixin dormir sense petites pedretes), així que per la nostra comoditat vam decidir buscar allotjament. Per un preu més que raonable vam trobar una espècie de cabanya muntada sobre un arbre que ens va semblar encantadora pel preu que oferien. Després de la primera nit vam entendre el perquè: impossible dormir a partir de les 4:30h. Els galls que teníem a menys de 5 metres de l’habitació comencen a cantar i, tot i que en Marc els ruixava amb aigua de tant en quant, no hi havia qui pogués tancar els ulls!

Ara, això no va impedir que la nostra estada a Apo Island fos una experiència perfecte! Tant punt ens vam posar a l’aigua per fer snorkeling ja veiem la primera tortuga!! Eren precioses, tranquil·les, i grans! Vam acabar veient-ne unes 7 o 8. A més a més, també vam veure molt corall de colors diferents i una altra cosa: una serp blanca i negre mortalment verinosa. Això últim ja no fa tanta gràcia, però cal dir que després de preguntar-ho (ja que primer no en teníem ni idea que era verinosa. És més, ens la vam estar mirant una bona estona, i no era la primera que veiem en aigües filipines) ens van dir que no ataquen, i que no s’ha registrat mai cap accident amb aquestes serps. Així que ja podem continuar tranquils examinant els fons marins que hi ha per aquestes illes!

A part d’això, Apo Island és una illa molt petita (2000 habitants) amb només dos pobles. Al caure un dels dies en diumenge vam veure una batucada a la platja (amb tambors i altres instruments fets de llaunes!). També vam anar al far antic per veure les vistes panoràmiques de la illa i de totes les que l’envoltaven. La pujada al far, però, era una mica arriscada ja que l’escala feia mitja por. Però estem vius! Xd

 

 

 

 

Després de veure les tortugues, ens vam dirigir cap a la nostra propera experiència amb animals marins. Aquesta vegada amb taurons-balena. Els animals són preciosos també, tot i que la experiència és una mica menys autèntica, i fins i tot d’aquestes que et deixa amb una mica de mala consciència. En aquest cas està muntat totalment per els turistes i el que fan és alimentar als taurons perquè s’acostin a les barquetes (on hi ha els turistes) i així et puguis passar l’estona que vulguis mirant-los, ja que mentre tinguin menjar no es mouen de la zona. Alguns hi estan en contra ja que d’aquesta manera es trastornen els hàbits alimentaris d’aquests animals. D’altres diuen que d’aquesta manera s’evita que la població els mati (ja que guanyen més diners amb el turisme) i que per lo menys no els tenen a un aquari. Si com sigui, nosaltres vam decidir anar-los a veure i banyar-nos amb ells. Confessaré que la primera cabussada per veure’ls des de l’aigua et deixa sense respiració de tan grans que són. A partir d’aquí (sempre molt a prop de la barca, per si de cas!) és impressionant tenir la oportunitat d’anar examinant aquests animals tan grans.

El segon dia a Oslob el vam dedicar a passejar per el poble i submergir-nos una mica més en la seva cultura i els seus hàbits. A Oslob hi ha una fortalesa de l’època de la colònia espanyola, tot i que s’ha hagut de restaurar en varies ocasions. Us deixo amb algunes fotos d’Oslob perquè us pugueu anar fent una idea de com es viu a les Filipines: