Deixant enrere les magnífiques vistes del llac d'Atiltán, ens hem endinsat a les muntanyes plenes de poblats indígenes per conèixer més profundament la seva cultura. Hem fet servir de base la que diuen ser la gran ciutat més bonica de Guatemala: Quetzaltenango (Xela). Nosaltres no hi hem sabut trobar l'encant... però sí alguns dels poblats del seu voltant.
Hem començat per la nefasta experiència de Nebaj. Tot apuntava a que havia de ser un poblat molt encisador i per això ens vam decidir per conduir per una carretera de curves durant dos hores i mitja fins al punt més proper on podiem arribar amb la nostra Winnie (com sempre, degut a l'estat de la carretera); agafar tres transports públics que
, si a nosaltres ens agraden poc per lo abarrotats de gent que estan, imagineu-vos en Jungle!!!!!
, si a nosaltres ens agraden poc per lo abarrotats de gent que estan, imagineu-vos en Jungle!!!!!
En resum, que arribàvem al poble després de quatre hores de transport públic i ens trobàvem en un poble brut, on tothom ens mirava descaradament com menjàvem un sàndwich a la plaça de l'iclesia. Sort, que vam trobar una mica de distracció dins del mercat!
Al tornar a Xela, vam estar buscant tours que ens portessin a pujar el volcà més alt de Centre Amèrica i de ruta per les plantacions de cafè tant famoses a Guatemala. Però no hi va haver sort i degut als alts preus i la falta de gent, ho vam haver de desestimar. Això ens va portar a trobar una associació anomenada AMA, que es dedica a vendre els productes textils de les comunitats indígenes a un preu just. I així vam anar a parar a visitar dues d'aquestes comunitats i tenir la oportunitat de veure com viuen i com confeccionen les robes: amb el telar de cintura i el de peu, i coneixent les tècniques de tint natural que utilitzen.
Ha estat una de les experiències més enriquidores i plena de colors que hem viscut a Guatemala.
Tini & Marta & Jungle
Hola nois!!
ResponEliminaQuina entrada més bonica!!! Que bé que compartiu això amb nosaltres!! Deu ser una gran experiència. Només veure les fotos, la gran varietat de colors, les mirades d'aquesta gent... Quina sort teniu i que segueixi així!!!!
Per cert, esteu super maques vestides de Guatemaltenques (ho he dit bé?). Que original i quina experiència! És molt curiós que encara hi hagi gent que visqui tan "primitivament"... I els nens unes cucades!
M'ha encantat aquesta entrada! Seguiu somiant nois, però penseu en penjar coses al blog eh!!
Molts molts molts petons! Aquí ja comença a arribar el caloret jeje!
Gisela
Uppp esteu guapissimes vestides de "Cholitas" pero no doneu el pego ja ja ja ja ja. Malgrat la bruticia, que es un producte mes de la falta de recursos, es un pais acolorit i amb moltes maravelles naturals, masa depenents de "los estados" pero bons en el fons, disfruteu-lo. Una abraçada.
ResponElimina