Espectacle de foc a 3.975m d'altura

Guatemala és un país ple de volcans. Hi ha, com ja vam comentar a l'anterior entrada, el volcà i cim més alt de Centre Amèrica, on no vam poder pujar. N'hi ha de més petits, d'actius i amb ascencions de tots nivells. Un d'ells, l'Acatenango de 3.975m, és famós per les vistes que ofereix del volcà de Fuego, un volcà actiu que està en erupció gran part de l'any. L'excursió es fa amb dos dies, i si hi ha sort durant la nit es pot veure com surt la lava del volcà de Fuego. 

Quan vam arribar a Guatemala després de les festes de Nadal, una de les primeres coses que vam fer és reservar l'excursió per ascendir aquest volcà. Fins aquí, tot i les habituals objeccions perquè vingui en Jungle, va anar tot bé. Però a partir d'aquí, tot es va girar i semblava que "algo" no ens volia deixar pujar al volcà. L'endemà de fer la reserva, un cop tonto al meu genoll ens obligava a posposar l'ascens. Després de molta insistència a l'agència, ens van deixar posposar-ho, sense perdre els diners, per al cap de tres setmanes. 

I tres setmanes després, semblava que la nostra sort no volia canviar. El dia que voliem anar a avisar l'agència que ja podiem fer l'excursió, la Marta es va posar malalta, i l'endemà jo... Al cap de tres dies, ja les dues recuperades, mirem el temps, i veiem que amb tota probabilitat estarà tapat la major part del dia durant tota la següent setmana. En aquest moment, ja desconfiavem totalment de l'èxit de la sortida. Si a això li sumes, el fet que sabiem que l'excursió és "durilla" per ser una pendent forta i constant i el pes que s'ha de dur a l'esquena, no estàvem gaire motivades per seguir insistint. Així que, en aquest moment, la Marta, veient l'esforç que hauriem de fer, les poques probabilitats de disfrutar l'experiència, i que el senderisme no és la seva gran passió, va decidir no insistir més. Però en Jungle i jo, que no sabria dir a qui dels dos agrada més la montanya, vam decidir provar sort.

La perspectiva no va millorar gaire durant les següents hores... per poder fer la reserva definitiva de l'excursió havia de portar el rebut que ens van donar quan ho vam reservar tres setmanes abans. Rebut, que evidentment no vaig trobar fins a la tarda abans del dia de l'ascens al volcà. Després, tota la tarda intentant reduir el pes de la motxilla, ja que només amb la meva aigua i la d'en Jungle (a la propera, se la porta ell!) ja pesava 6Kg! I encara quedava el menjar, roba d'abric, esterilla, sac, etc. 

I finalment, després de tot, arriba el dia! A les 8 del matí havien de passar-nos a recollir. A les 8:30h, no m'ho podia creure... ningú havia passat (tot i que l'agència m'havia insistit molt en què havia de ser puntual). Vaig trucar-los per demanar explicacions i em contesten que l'he perdut i que ja no hi puc anar. Entre una cosa i l'altre, ja eren les 8:55h, i jo ja no sabia si riure o plorar! Però finalment, a les 9:00h va aparèixer la furgoneta que ens venia a recollir! Em va fer molta gràcia el fet que hi havia un altre turista que com jo esperava que el vinguéssin a buscar per fer la mateixa excursió. Però la seva agència havia quedat amb ell a les 9:00h. Jo li vaig donar el bon consell de que tornés una hora més tard... ;)

A les 11.30h, per fi, començàvem a caminar amunt. I tant amunt que no vaig poder ni tirar fotos, ni veure el paissatge, ni res més que no fos esforçar-me per seguir respirant! I és que després d'un any amb el relax que portem aquí, com ja ens havien advertit, no va ser cosa fàcil. Sort que feiem parades contínuament per recuperar les forces.

I per sort meva (ja que la resta del grup semblava estar molt en forma), a les 18.00h ja arribàvem al campament, a només mitja hora del pic i amb vistes panoràmiques al volcà de foc del que ja vaig poder sentir (que no veure) els trons de cada explosió. I no ho podia veure, perquè com ja avisaven les previsions dels temps, estava tapat... curiosament, els núvols només tapàven la punta del volcà de Fuego (que és l'actiu), i en canvi si podiem veure perfectament el volcà de Agua, que tot i ser preciós, no està en erupció.

Així que, vist l'èxit, ja només podiem sopar al voltant de la foguera (a 2°C, que estàvem allà dalt), i a dormir. O més ben dit, intentar dormir, ja que en Jungle s'apoderava contínuament de tot l'espai de la tenda. Sort vaig tenir que als meus dos companys de tenda els encantava en Jungle!

I per fi va arribar l'esperat moment. A les 12 de la nit, després de 3 hores barallant-me amb en Jungle dins la tenda, sentim gent cridant emocionadament. Vam obrir la porta de la tenda, i els núvols havien marxat! 

Va ser algo impressionant de veure i sentir! Fins i tot en Jungle no li treia la vista de sobre al volcà en erupció. Vam estar contemplant aquest espectacle fins les 3 del matí. I a les 4, ja ens llevàvem per fer el cim i veure la sortida del sol. Les vistes des dols volcans des del cim aquella hora del matí eren precioses.

Quan ja era de dia completament, vam començar el descens. Aquesta vegada sí que vaig poder mirar el paissatge i tirar les fotos que vaig ser incapaç de fer quan pujàvem!

I així ens hem despedit de la colorida Guatemala, per començar a explorar el següent país: El Salvador.

Marta & Jungle & Tini