Ay! Qué calidad!

Per fi hem arribat al increïble, encantador, magnífic i paradisíac llac d'Atiltán (no sabiem amb quin adjectiu quedar-nos, així que els hem posat tots per si de cas!). Tot i que els adjectius per qualificar la nostra arribada, haurien de ser els seus inversos. El primer poblet on hem estat, és el turístic Panajachel. Nosaltres no hi hem sabut trobar l'encant, tret de les vistes del llac i els volcans que el rodegen, així que ràpidament hem agafat una barqueta per anar a veure el seu poble veí Santiago de Atitlán. Aquí bàsicament ens hem encantat amb dues Corones (no podem oblidar Mèxic...) durant més de dues hores mirant com les senyores indígenes netegen roba al llac. 

A partir d'aquí comença l'aventura. Després de passar-nos tot un dia debatint si era més acertat conduir fins al següent poble que voliem visitar del llac per passar-hi un parell de dies; o si era millor deixar la Winnie aparacada a Pana, anar al poble amb barqueta i reservar un hostel per una nit. Total, que després de l'intens debat i d'infinitat de preguntes als locals sobre l'estat de la carretera (sense, òbviament, treure'n una conclusió factible), vam decidir deixar-la a Pana i agafar la barqueta, que semblava ser més sensat. Però l'endemà al matí semblava que fer la motxilla per dos dies era una odissea (s'ha de tenir en compte el nostre tranquil i pausat ritme de vida actual). Així que vam agafar la Winnie en direcció San Pedro la Laguna. I per llestes, després de suar, patir, pensar que perdiem la Winnie en una de les interminables baixades amb forats i amb "terraseria", ens vam veure forçades a abandonar-la a mig camí i seguir fent auto-stop. En resum, que finalment, vam haver de fer les motxilles i vam haver de buscar i pagar un hostel (que acceptessin el nostre estimat negritu) i a sobre havent d'allargar fins a 5 dies la nostra estada a San Pedro la Laguna perquè ens va enamorar. De fet, ens va enamorar tant que ens vam oblidar de tirar fotos...

A més a més, en aquest petit poble perdut entre els volcans de Guatemala, ens vam retrobar amb en Rance i en Rijn, dod americans que vam conèixer fa gairebé un any a Baja California! Amb ells vam anar a veure l'últim dels pobles que hem vist del llac: San Marcos la Laguna, amb un ambient encara més hippie que San Pedro. 

Tampoc vam voler deixar escapar la oportunitat de veure la sortida del sol des d'un turó amb vistes panoràmiques. Ens vam aixecar a les 3 del matí (s'ha de tenir en compte l'esforç que això suposa per nosaltres... ;), i vam arribar al punt més alt a les 5 del matí. El sol no surt fins les 6.30h, temps en què la Marta va aprofitar per provar TOTES les opcions que te la seva càmera, i d'on hem obtengut el genial resultat següent:

Sort, que vam tenir una hora i mitja per practicar, i d'on van sortir altres fotos precioses d'aquesta experiència "ay, que calidad!". Realment va ser molt bonic veure com marxaven les estrelles, com el volcà de foc erupcionava contínuament (i que properament veurem de molt a prop), i com sortia el sol d'entre els volcans.

"Teitei" & Marta & Tini