19 de març del 2016

Seguim per la costa del Pacífic, sense sol...

Abandonàvem la ciutat de San Francisco entre núvols, dels quals no ens en vam desempellegar fins a Santa Bárbara. És a dir, hem fet pràcticament tota la preciosa carretera de la costa del Pacífic sota un tupid tul gris. Quina pena...! Perquè les vistes bé que s'ho valien. La primera parada va ser a Santa Cruz, on vam poder intuir que amb sol i amb gent el parc d'atraccions davant de la platja hagués estat fantàstic:


(No us confoneu! La persona que sembla que hi ha al telefèric de l'esquerra és un maniquí!!!! No és broma!)

Després vam parar a Monterey i a Carmel, dos poblets de la costa que diuen que són encantadors. Nosaltres no ens vam atrevir a tirar cap foto (ja us podeu imaginar el temps que feia). L'endemà vam recórrer tota la zona del Big Sur, que destaca per trobar-hi ponts emblemàtics que passen gairebé sobre l'aigua...




... cascades que cauen sobre el mar...




... penya-segats verds envoltats d'aigua...


... i un palau convertit en museu sobre "el turó encantat" (Hearst Castle).




La següent parada va ser a San Luis Obispo, d'on només podem dir que hi ha bona música en viu a les nits i un peculiar carrer ple de xiclets enganxats a les parets. Evidentment, també hi vam deixar la nostra petjada, no podíem ser menys:


Més tard visitàvem el Morro Bay i el parc estatal Montaña de Oro:










I... per fi va sortir el sol! Abans d'arribar a Los Ángeles vam visitar la platja del Refugio i Santa Bárbara:












Jungle & Marta & Tini

3 comentaris:

  1. Espectacularts les fotos, i també les explicacions!!
    Per fi us ha arribat l'estiu i ja no us deixarà fins la tornada que espero, jejeje, sigui abans de l'any!!!
    En Jangle està guapíssim i ben segur que us protegirà al llarg del viatge doncs tot i ser un bon jan, la seva presència no deixa indiferent a ningú, jejeje!
    Aquí avui és diumenge de ram, recordeu els vestidets d'estiu i les palmes de quan éreu petites?
    No oblideu qui sou i d'on veniu i deixeu la nostra terra a l'alçada d'un campanar (ui m'ha entrat una vena filosòfica, jejeje!).
    Així doncs us deixo continuar el viatge i com us dic sempre, sigueu extremadament prudents i desconfiades!!! Ho sento, no ho puc evitar. Mami.

    ResponElimina
  2. Hi han fotos que podrien passar per ser de la costa brava, els penya segats el mar tan blau .... que bonic, d’altres fotografies semblen les platges de Canàries, seques i fosques. Que bonic. En quan el clima, aquí mas de lo mismo, els temps estan canviant i tot un plegat ens trobem a 16 graus com a 4. Gracies per compartir les vostres experiències.

    ResponElimina
  3. Lo dels xiclets una mica fastigos ....

    ResponElimina