Un cop creuada la frontera de California, ens vam endinsar al Death Valley National Park, el parc més gran que hi ha a California (puntualització que més endavant donarà sentit al títol) i el que arriba a temperatures més altes de tot el món. Allà vam estar al punt més baix d'EEUU, el salar de Uyuni.
Dins de la seva inmensitat, vam trobar paissatges molt diferents: des del salar, passant per muntanyes pintoresques fins a formacions de roques.
Evidentment amb aquests paisatges, el parc no ens va deixar indiferents, però menys ens hi va deixar la Winne! I és que en una de les habituals parades pel parc, al tornar de la passejada cap al cotxe, la Winne ni s'engegava ni frenava!!!! El susto que ens vam endur i les cares que ens van quedar eren realment de foto... s'havia sobre-escalfat el motor (degut a les altes temperatures que comentàvem al principi). Així que no ens va quedar més remei que posar música, fer un pica-pica i esperar a que el motor es refredés. I així trampejant, vam haver de recórrer la resta del parc, fins que es va fer fosc i no feia tanta calor. Però, aquí no s'acabaven les aventures: dins de la foscor ens vam perdre intentant sortir de l'inmens parc que ens va portar un total de 5 hores aconseguir sortir-ne!!
El següent dia, i després d'una parada tècnica al taller, vam arribar al Yosemite National Park.
Allà hi vam passar dos dies sencers, que els vam aprofitar per fer algunes caminades pel parc i disfrutant de llacs, cascades i vistes panoràmiques.
Però com sempre, no podiem abandonar el parc sense una mica d'adrenalina. La primera nit, tant panxes, estàvem aparcades just davant de les cascades més famoses del parc. De cop i volta, veiem llums de sirenes de policia i ens venen a picar la porta. Era una "ranger" del parc que molt amablement ens va dir que allà no hi podíem dormir, i que havíem d'anar a un càmping del parc. Normalment, no som molt assídues dels càmpings (per estalviar, com a bones catalanes que som), però en aquesta ocasió no ens va quedar més remei que estrenar-nos a EEUU en un càmping.
L'aventura va continuar l'endemà, quan ens disposàvem a marxar del parc. Anàvem tant tranquil•lament circulant per la carretera, i veiem pel retrovisor un cotxe de "rangers" que ens seguia amb les sirenes. Ens va fer llums per què paréssim, i seguidament ens va comunicar que per una banda no podíem circular tant ràpid i per altra que teniem una llum del darrera fosa. Per sort, tot va quedar aquí, i ens van deixar marxar tranquil•lament!
Marta & Jungle & Tini
Quin contrast de paisatges, una veritable meravella, gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaPetonicos per els tres.
Estaven "bons " els rangers??? vols dir que no es van penjar de vosaltres ....
ResponElimina