Pudor fètida ens provoca atac de riure

Com unes bones estrelles, vam arribar a Hollywood preparats per fer-nos les típiques fotos de rigor, cadascú amb el seu ídol:

Després d'una setmana a Los Ángeles, ens va donar temps de fer una mica de tot. Deixarem la part més aventurera pel final! Així doncs, ens vam estrenar (per fi!!) a la platja, amb el primer bany de l'any al Pacífic, des d'on vam veure dofins (i molts surfers...).

També vam fer de turistes pel moll de Santa Monica, punt on s'acaba la Route 66; vam passejar per les luxoses botigues de Rodeo Drive a Beverly Hills; pel port de la Long Beach on vam celebrar molt animadament els dos primers mesos de l'aventura; el parc de Griffith des d'on es veu el turó de Hollywood; els canals i la platja de palmeres i "vigilantes de la playa" de Venice. I encara ens va quedar temps per fer algunes compres al Fashion District! 

I per suposat no ens podiem perdre les fantàstiques postes de sol a l'oceà:

I ja per acabar, us deixem amb una nova aventura que ens va provocar un nou i descomunal atac de riure. El cas és que per buidar els dipòsits d'aigües brutes de la Winne i estalviar-nos uns calerons, acostumem a buscar-nos la vida. En aquesta ocasió, la cosa no estava fàcil. Degut a que fa uns quants anys enrere hi havia tant "hippie" amb caravanes per Califòrnia que buidava els dipòsits a les clavegueres, actualment estan protegides amb una reixa. Així que la recerca de clavegueres no era feina fàcil, fins que vam arribar a un parc una mica apartat i sense faroles, i ens va semblar que podia ser un bon lloc per fer la "feina" d'incògnit. Un cop allà i circulant amb les llums del cotxe apagades, vam tenir la sort de trobar una claveguera sense la reixa de protecció. Mentre la Marta es quedava de vigilant, la Tini feia la feina bruta (mai més ben dit, jaja!). Tot anava sobre rodes fins que de la foscor, van aparèixer unes llums de cotxe aproximant-se. Ràpidament la "vigilant" va alertar a la "delinqüent" (encara que ho érem les dues) de la nova situació. Amb tota la tensió, nerviosisme i adrenalina al cos, la Tini no va tenir altre remei que desconnectar ràpid la manguera i entrar al cotxe amb tot l'arsenal (habitualment ho guardem a un compartiment exterior). Vam arrencar ràpidament i en qüestió de deu segons vam haver de parar per què estàvem plorant de riure: no us podeu imaginar la PUDOR FÈTIDA que desprenia la manguera (algo similar a quatre dies de pipis i caques estancats!!!). 

Tini & Jungle & Marta