Pulau Pangkor

Una imatge val més que mil paraules:

Per anar de les Cameron Highlands a Pulau Pangkor ens esperaven unes quantes hores de trajecte, així que per no arribar massa tard vam decidir marxar al matí de les Cameron Highlands. Tot i així, amb el relax que portem per aquí, entre una cosa i l’altre passades les onze ens presentàvem a l’estació d’autobusos per agafar un bus cap a Ipoh (ciutat des d’on podíem agafar el següent bus cap a Lumut, per agafar allà el vaixell cap a Pulau Pangkor). Doncs va resultar que les 11:15h era massa tard, ja que l’autobús acabava de sortir i el pròxim era a les 15.00h de la tarda. Així que per no perdre temps vam acabar fent auto stop fins a Ipoh. Allà vam poder agafar un bus cap a Lumut, i finalment el vaixell a Pulau Pangkor.

A l’est de la illa hi ha el poble de Pangkor i uns quants ressorts, en canvi a l’oest hi ha més allotjaments econòmics i les platges més boniques (tot i que això no ho se ja que només vam visitar la part oest de la illa). Evidentment, nosaltres dormíem a la part oest de la illa en un petit poblet totalment turístic anomenat Teluk Nipah.

Les platges realment precioses i de paisatge molt diferent al nostre. Bàsicament hem estat cada dia a les platges (tot i que cada dia ens ha plogut o al matí o a la tarda o a la nit), però dic bàsicament ja que l’únic que vam fer que no incloïa platja va significar viure entre un atac d’histèria, un atac de por i un atac de riure... Algo estrany, ja ho sé, però ara entendreu per què:

Ens vam llevar pel matí i plovia, així que vam anar a esmorzar i esperar que deixés de ploure. Com que el dia anterior ja ens l’havíem passat sencer a la platja, vaig mirar a la guia i vaig veure que prop d’on érem nosaltres hi havia una cascada. Així que abans d’anar a la platja, i una vegada havia deixat de ploure vam anar en busca de la cascada. Després de caminar pocs minuts per carretera, veiem la indicació i un caminet per entre la selva que portava a la cascada. Vam caminar uns 10 minuts com a molt i arribàvem al que aparentment havia de ser una cascada. Aquí teniu foto de la “cascada”:

  

Després de quedar-nos amb la mateixa cara que us heu quedat vosaltres, vam seguir una mica pel camí (dubtant si allò era realment la cascada) però al veure que el camí es complicava una mica, i després de l’experiència a les Cameron Highlands amb el fang, vam decidir tornar enrere i anar cap a la platja. Quan ja gairebé érem fora de la selva, sento entre el meu peu i la xancleta una cosa llefiscosa que em fa pensar que alguna fulla humida se m’ha colat per allà al mig. Com bé ja sabeu, qualsevol cosa llefiscosa no és agradable per mi, així que ràpidament intento treure-me-la però no ho aconsegueixo. Em trec la xancleta per comprovar què és exactament i veig un cuc marronós (semblant a una babosa) enganxat a la xancleta. Com us podeu imaginar, la tiro a terra immediatament i no deixo que el meu peu toqui a terra, tot això cridant en Marcel per què vingués a treure el “cuc”. Quan en Marcel agafa la xancleta per treure’l, em diu: no és un cuc qualsevol, és una sangonera!

Descripció de sangonera des del meu punt de vista: babosa llefiscosa i petita que a part de ser fastigosa et xupa la teva sang!

Podeu imaginar (degut a la meva fòbia, pels que no ho sàpiguen, a les baboses) el meu primer atac de por. Tot i així, com que no estava a la meva pell, vaig sortir corrent abans que n’arribés alguna a tocar-me. Amb tot això, quan sortim d’entremig de la selva, en Marcel (que havia notat una “branqueta” entre el peu i la bamba durant un bon tros de camí) decideix treure’s la sabata per comprovar que allò fos realment una branca, però...... eren 3 (ni 1, ni 2, sinó 3!!!!) sangoneres enganxades al seu peu!!!

Gràcies a la guia i degut a la meva fòbia, jo previngudament, al llegir que a les selves de Malasia, i especialment després de ploure, hi havia sangoneres, vaig informar-me de com treure-te-les de sobre. Es pot fer amb un encenedor o amb anti-mosquits, entre d’altres coses. Estranyament el meu encenedor no funcionava així que vam quasi buidar el pot sencer d’anti-mosquits que portava en Marcel per desenganxar-li les sangoneres i per seguidament dutxar-nos amb ell. Quan de sobte, em miro el peu i en tenia UNA enganxada a una petita ferida que m’havia fet, i després una altra (o la mateixa, no ho sabem) entre els dits...!! En un dels meus crits d’histèria al detectar sangoneres per tot arreu, en Marcel es va espantar de tal manera que va tirar tot el que tenia a les mans, càmera de fotos inclosa! Ja us podeu imaginar quina mena de crits sortien de la meva boca... xdxd Podeu veure una foto dels nostres peus després de desfer-nos de les sangoneres:

Suposo que us esteu preguntat, i l’atac de riure on era? Doncs, durant tota la resta del dia i sobretot moments després dels fets... Suposo que aquesta és la part positiva de l’experiència! Sincerament, mai hagués pensat que unes sangoneres fossin la causa del major atac de riure que he tingut fins ara en el viatge!

Apa, fins la pròxima que serà ja l’Any Nou Xinès a Kuala Lumpur!

Us deixo amb algunes fotos de les precioses platges de Pulau Pangkor:

Platja de Teluk Nipah

Platja de Teluk Nipah

Olga, si quieres puedes ponerte esta foto de fondo de pantalla!! xdxd

Posta de sol a Coral Beach