Bon Any Nou de la serp!

Després de passar uns dies a la platja, ja s’acostava la data d’arribada d’en Marc. Així que vaig començar a baixar cap a Singapore. La parada la vaig fer a KL per poder passar l’any nou xinès allà i veure com es vivia allà el canvi d’any.  

Quan vaig arribar a KL, vaig anar directament a l’hostal on ja havia estat allotjada durant la primera estada a la capital i només arribar vaig conèixer un noi anglès i un altre d’americà, que després de no poder contactar i trobar la noia que els havia d’allotjar (couch-surfing), van anar a parar al mateix hostal que jo. Ja era la nit de cap d’any, i els hi vaig comentar que m’havien dit que la “gran” celebració era a una zona de la ciutat anomenada  Bukit Bintang. Van decidir acompanyar-me i només sortir de l’hostal resulta que casualment ens trobem amb la noia couch-surfer que els estava buscant (un d’ells ja la coneixia per això es van reconèixer).

Resulta que la noia (sóc incapaç de recordar el seu nom) volia anar cap a la mateixa zona i ens va proposar d’anar junts amb cotxe cap allà. En principi sonava tot perfecte, en total érem 6 persones (la couch-surfer, una amiga seva (les dues viuen a KL), un noi que tenien allotjat, l’americà, l’anglès i jo). Només arribar a Bukit Bintang (i després d’estar buscant aparcament durant una mitja hora) anem a un restaurant a sopar. Jo, que ja havia sopat (estrany, tenint en compte que era l’única que provenia d’un país on es menjar tard), vaig anar a donar un petita volta per la zona per veure els focs artificials i els dragons dansaires tan típics de l’Any Nou Xinès.

El que vaig veure, en canvi, era una zona de bars-pubs-discoteques tipus la nostra estimada riera de Lloret, amb cançons sonant per tot arreu (tipus La Macarena, Panamericano, gangnam style, etc...), amb tots els “westerns” de la ciutat engalanats a punt per emborratxar-se, uns preus desorbitats (tractant-se de Malasia), unes quantes traques i uns petits focs artificials!! Així que quan vaig tornar al restaurant, els vaig preguntar a les noies locals a on podia veure la celebració de Cap d’Any i em van dir que allò era la celebració... Després d’emportar-me la gran decepció, vaig descobrir que les celebracions tradicionals eren a les cases de la gent i que els dragons dansaires els podria veure als temples durant els següents dies. 

L’endemà, doncs, només aixecar-me vaig anar pels temples buscant els dragons-dansaires i no vaig poder veure’n ni un (resulta que vaig arribar tard). Així que vaig haver de desistir i conformar-me amb anar a veure les Batu Caves amb en Ben (noi anglès). Les Batu Caves són unes coves amb temples hindus coronades per una gran estàtua dorada a l’entrada. Podrien ser unes coves realment fantàstiques sinó fos per la quantitat de gent i bassura que hi podies trobar. A continuació, algunes fotos de les coves:

El proper dia, em vaig presentar a les 9 del matí al temple i no em vaig moure d’allà fins a poder veure els dragons dansaires, que es van presentar a les 11 aproximadament. Durant aquestes dues hores vaig poder contemplar com els xinesos van al temple per purificar-se i tenir una bona entrada a l’any. No ho vaig acabar d’entendre, però bàsicament, cremaven molts papers i incens.

Quan van arribar els dragons dansaires (jo pensava que serien com a mínim 20), resulta que eren 2 dragons. Tot i així va estar molt bé! Anaven acompanyats d’uns quants timbalers i els dragons feien tot un ritual al mig del temple, donant mandarines a tothom (jo també em vaig tenir una, així que suposo que això significa una bona entrada a l’any!). Us deixo amb algunes fotos dels dragons:

Fins aviat, que ja serà des de les Filipines!!