Al nord de Luzon

Després de visitar Manila, la mateixa nit vam agafar un autobús i després de 10 hores de trajecte, a les 8 del matí arribàvem a Banaue. Durant el trajecte vam conèixer dos nois espanyols que portaven ja un temps movent-se per les Filipines (cosa que ens ha anat perfecte, ja que ens han aconsellat molts llocs que no ens podem perdre) i després que la major part de la població intentés vendre’ns un tour per visitar les plantacions d’arròs, vam decidir emprendre una ruta a peu en solitari per veure unes quantes aldees, caminar pel mig de les plantacions i arribar a la “view point”, punt des d’on hi ha unes vistes espectaculars a les plantacions. Va ser un “trekking” increïble d’unes 6 hores, tot i que en Marc va decidir abandonar a mig camí i va tornar cap al poble. La resta vam seguir caminant, i tal i com ens havien advertit, ens vam perdre unes quantes vegades, però després d’un bany refrescant al riu, vam finalment arribar al View Point. Aquí veieu unes quantes fotos de la ruta:

L’endemà vam agafar uns jeepneys (trajecte molt divertit ja que viatjàvem literalment a sobre del jeepney) per anar a Batad, el poble que te unes terrasses d’arròs de més de 2000 anys d’antiguitat i que són patrimoni de la UNESCO. Vam començar a caminar des del punt on ens va deixar el Jeepney durant uns 45 minuts fins al punt on hi havia les vistes cap a les terrasses. Després vam seguir durant uns altres 45 minuts fins a una cascada amagada entre les muntanyes. Aquesta ruta ens venia de baixada (amb escalons per un gegant), i al principi era divertit.... fins que ens vam adonar que tots aquests escalons els hauríem de tornar a pujar!! Tot i així, va valer molt la pena pujar aquests més de (calculem que) 2000 escalons, evidentment no els vam comptar, ja estàvem massa enfeinats per anar agafant aire!

L’últim dia per la zona, vam canviar de poble i vam anar a Sagada a veure bàsicament unes coves precioses amb rius i piscines naturals. De moment, una de les millors coses més sorprenents que hem vist des que som a les Filipines. Només heu de veure les fotos per entendre perquè:

A Sagada també hi ha la “Echo Valley” que és una vall amb molt de echo i a on es poden veure les famoses tombes penjants. Antigament, els habitants de Sagada no enterraven als morts sota terra ja que creien que si penjaven les tombes a les roques de les muntanyes seria més senzill que les ànimes poguessin arribar al cel. No és que es pugui apreciar molt bé a la foto (la segona), però per qui tingui bona vista:

P.D.: Hem aconseguit una tenda d’acampar per menys de 20€ de 2a mà!!