XALS_ Informo, sobretot a vosaltres papes ja que aixo pot arribar a ser
un tema a debatre familiarment, que fa dos dies que no dormo sola a Mumbai.
Si, la familia creix... I mai mes ben dit. Tinc un acompanyant al llit,
o dos, o tres o tres-cents... No ho se! EL CHINCHE. Ja des d'abans
d'ahir que notava la seva presencia, pero ahir a la nit va comencar la
invasio. Mils de xinxes saltant per sobre meu i, aquest mati, les
sequeles: mils de picades a per tot arreu. La Cris ha comencat a
contar-les, pero quan en portava 42 s'ha cansat i ha parat. Ens hem
hagut de mudar a l'habitacio del canto i ara estan fumigant. Medicine en
diuen ells.
No us podrieu arribar a imaginar mai on erem abans d'arribar al terrible lloc de la batalla campal. Si tirem enrere en el temps, dijous a la nit ens trobavem envoltades de musica de tambors i ballarins en una festa nacional que es celebra aqui a l'Octubre, la Diwali. Despres d'haver apres a ballar la danca tradicional, marxavem cap a l'hotel quan ens va parar en Nasir
No us podrieu arribar a imaginar mai on erem abans d'arribar al terrible lloc de la batalla campal. Si tirem enrere en el temps, dijous a la nit ens trobavem envoltades de musica de tambors i ballarins en una festa nacional que es celebra aqui a l'Octubre, la Diwali. Despres d'haver apres a ballar la danca tradicional, marxavem cap a l'hotel quan ens va parar en Nasir
-Bollywood! (aqui es tipic que enxampin westerns per fer d'extres a pelis de Bollywood a canvi de 500 INR).
-No Bollywood thank you... - deiem agotades.
Aixi l'home ens va acabar entavenant per anar a fer d'hostesses vestides amb saris preciosos, amb maquilladores professionals i perruquers i tots els gastos pagats. La feina consistia nomes en dir Namaste monseur, namaste madame. Tot aixo en un fabulos hotel de 5 estrelles situat aprop de l'aeroport i cobrant 1500 INR (el que son 25 euros o l'equivalent a tota la nostra estada a l'hotel de Mumbai). El paio era, per una banda, un cazatalentos o, per altra, un tio amb molta cara.
-No Bollywood thank you... - deiem agotades.
Aixi l'home ens va acabar entavenant per anar a fer d'hostesses vestides amb saris preciosos, amb maquilladores professionals i perruquers i tots els gastos pagats. La feina consistia nomes en dir Namaste monseur, namaste madame. Tot aixo en un fabulos hotel de 5 estrelles situat aprop de l'aeroport i cobrant 1500 INR (el que son 25 euros o l'equivalent a tota la nostra estada a l'hotel de Mumbai). El paio era, per una banda, un cazatalentos o, per altra, un tio amb molta cara.
Despres de molt dubtar dissabte a les 16:00 ja estavem preparades per pujar al taxi (que ens pagaven tambe). A les 17:30 arribavem al gran hotel de luxe 5 estrelles de Mumbai, juntament amb 8 noies mes. 18:30h: nosaltres dues i una altra pringada ens trobavem en un lavabo de l'hotel vestides de "marcianes" platejades. Gracies a deu, com que les sabates no ens entraven (mitja aproximada dels peus de les indies es de 35) ens van enviar de nou amb la resta de les noies vestides normals. 19:00h: esperant. 19:30h: esperant... 20:00h: ESPERANTS...bff........ 21:00h: desesperant... ESPERANT....
Total, que al final no vam fer res (a part
de menjar i beure vi de qualitat i passejar-nos per l'event). Ens van
pagar les 1500 INR i ens van pujar amb un taxi cap a casa.
Resulta que l'organitzacio de l'event van contractar dues agencies. Llavors, en comptes de ser 10 noies erem 20 noies. A consequencia no ens volien pagar i tampoc ens explicaven que passava. Fins que no se'ns va ocorrer invair la festa i menjar de totes les plates que passaven per alla davant n van venir a donar-nos explicacions. Evidentment no ens volien pagar. Ens van haver de pagar i fer fora perque no ensorressim la festa.
Dema abandonem oficialment Mumbai i comensem la ruta cap a Goa! Visitarem l'ONG Sonrisas de Bombay, Un parc nacional (xals: es aquell que vam trobar que hi havia la unica raca de lleons indis del pais, papi-geni), i alguns poblets amb temples i coves interessants per el cami.
En breus mes! Hyderabad a tothom!
Kerala i Krishna!
P.D.: No hi ha cap mena de document grafic que serveixi de testimoni de la nostra vestimenta marciana. Per dignitat.
P.D.2.: Per qui tingui curiositat de com era l'hotel pot visitar la pagina web http://mumbai.grand.hyatt.com/hyatt/hotels/index.jsp?null.
Resulta que l'organitzacio de l'event van contractar dues agencies. Llavors, en comptes de ser 10 noies erem 20 noies. A consequencia no ens volien pagar i tampoc ens explicaven que passava. Fins que no se'ns va ocorrer invair la festa i menjar de totes les plates que passaven per alla davant n van venir a donar-nos explicacions. Evidentment no ens volien pagar. Ens van haver de pagar i fer fora perque no ensorressim la festa.
Dema abandonem oficialment Mumbai i comensem la ruta cap a Goa! Visitarem l'ONG Sonrisas de Bombay, Un parc nacional (xals: es aquell que vam trobar que hi havia la unica raca de lleons indis del pais, papi-geni), i alguns poblets amb temples i coves interessants per el cami.
En breus mes! Hyderabad a tothom!
Kerala i Krishna!
P.D.: No hi ha cap mena de document grafic que serveixi de testimoni de la nostra vestimenta marciana. Per dignitat.
P.D.2.: Per qui tingui curiositat de com era l'hotel pot visitar la pagina web http://mumbai.grand.hyatt.com/hyatt/hotels/index.jsp?null.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada