La nostra visita a Sonrisas de Bombay i al Parc Nacional va ser... un fiasco!!! Despres de la llarga patejada, suada i carregada de motxilles per trobar un hotel a Boriwali, ens van confessar que no deixaven dormir gent estrangera a aquella part de la ciutat. Tots els guiris a Colaba!!
Aixi que vam decidir marxar a Matheran, un port de montanya precios on no hi son permesos els vehicles, per gaudir de les seves vistes. Total, 4 hores mes tard en tren ens adonem que aquell tren no portava a Matheran. Vam baixar a Lonavla que era el que quedava mes aprop. Un cop a Lonavla ens van explicar que per anar a Matheran nomes es podia arribar des de Mumbai en un tren pinxo com el de Lloret. Portavem 7 hores de tren i no pensavem tornar a Mumbai. Decisio final: visitem les fabuloses coves de Lonavla. Les coves de Karla i Bhaja son unes coves budistes tallades dins la roca que daten dels S. I i II a.C. Ara be, per arribar a aquestes meravelloses coves has de patejar tota una pujada farcida d'escales, sota el sol i carregat. A mes les escales son com una especie de camp de mines on has d'anar esquivant tot de caques de vaca enormes i les seves propietaries, les vaques. L'unic estimulant era que, un cop a dalt, semblava que hi hagues una rave muntada i que les coves realment eren una passada.
A Lonavla va ser on va comencar a ploure. Va ploure moltissim el dia que vem arrivar. Va ploure moltissim el dia que vam marxar. I va seguir plovent uns quants dies mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada