Ja que no vam poder arribar a Matheran (poblet que ens va portar a moure'ns de Mumbai cap a l’est), vam dirigir-nos cap a Mahabaleshwar, un altre poblet de muntanya amb preciosos miradors que ens venia de cami cap a Goa.
Adelantem que, degut a les precipitacions, les meravelloses vistes van estar cubertes de boira. El que no ens vam perdre va ser la ruta per la muntanya entre els miradors, el Tiger Path. El cami era una passada, pero les roques que indicaven per on passava el cami estaven borrades i el mapa que ens van donar estava dibuixat a ull, aixi que el cami de tornada va ser un lio. A mes un gran monzon ens va pillar de cami.
El poble es, basicament, un carrer i sembla que el senyor propietari de Port Aventura s’hagi inspirat en ell per decorar el parc per Halloween. A partir de les 6 de la tarda tot es cubreix d’una boira tan espessa que no pots veure mes enlla dels teus nassos.
Adelantem que, degut a les precipitacions, les meravelloses vistes van estar cubertes de boira. El que no ens vam perdre va ser la ruta per la muntanya entre els miradors, el Tiger Path. El cami era una passada, pero les roques que indicaven per on passava el cami estaven borrades i el mapa que ens van donar estava dibuixat a ull, aixi que el cami de tornada va ser un lio. A mes un gran monzon ens va pillar de cami.
El poble es, basicament, un carrer i sembla que el senyor propietari de Port Aventura s’hagi inspirat en ell per decorar el parc per Halloween. A partir de les 6 de la tarda tot es cubreix d’una boira tan espessa que no pots veure mes enlla dels teus nassos.
Va ser a Mahabaleswar on vam coneixer una personeta molt especial. La Carla seia al llit quan va veure uns filets que es movien darrera el capcal del llit. Quan mes s’hi fixava veia que aquells filets, tensos, es movien de manera intel.ligent. Poc va trigar a treure el cap Mrs.Cocoroach, de la dinastia cucaracha. Cris i Carla es van presentar. Mrs. Cocoroach media uns 5cm d’allargada per dit i mig d’amplada. Per ser una cucaracha estava de bon veure. No voliem ser impertinents pero, per marcar territori, la Cris va ruixar-li una mica de Goibi (anti-mosquits). Mrs. Cocoroach va recular i no va tornar a mostrar-nos les seves cuidades antenes fins l’endema al mati quan va correr de la motxilla de la Carla a un coixi que hi havia al terra.
Aquell mateix mati vam marxar cami a Goa, buscant sol. i, es que ja ens esta be per riure i parlar, aquella nit vam haver de dormir amb roba i jersey ja que estavem congelades!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada