Mal fari a alta mar

Abans de marxar de Panjim vam arreplegar l'Eva, l'aragonesa. Aixi que ja erem un grup de 5 espanyols dirigint-nos a Agonda (sud de Goa).

L'autobus ens abandona en mig del no res i suposem que ens trobem enimg d'un poblat indi mig perdut. Comensem a preguntar a cases particulars si ens ofereixen allotjament i acabem muntant-nos la pelicula d'acampar a la platja, fer-nos una cabanyeta a lo indio i pescar peix per poder sobreviure. De sobte descobrim que el poble esta totalment preparat per albergar turistes de tota mena (hi havia unes cabanyetes de luxe alucinants, que malauradament no vam poder provar).

Tot i estar ben preparat, la idea de la pesca no la vam abandonar durant tota l'estada. Vam coneixer un pescador, en Minino (de docil no tenia res l'home), que ens va oferir una excursio en barca per anar a pescar i veure dofins. Dofins en vam veure i pescar.... la Xals va deixar escapar un tros de peix enorme que a en Minino quasi li queien les llagrimes. Passat el fet, li va arrancar la canya de les mans i ja no vam poder tornar a pescar. En Pedro pero, s'havia quedat amb el mono de veure que es pescava alla i va concertar segons ell encara afirma, una cita amb en Minino a les 5 del mati per sortir amb la barca.

Ja alhora de sopar, tots 5 discutiem si mereixia la pena aixecar-nos a les 4 del mati per anar a pescar. Quan ens donem compte, voliem anar tots menys en Pedro (que deia que el seu cos li demanava dormir, sospitos). Aixi doncs, a les 4 del mati ens encaminem tots 4 a buscar en Minino. La barca estava alla, i res mes, ni ningu mes. A les 6 del mati apareixen dos altres pescadors i ens ofereixen anar a pescar amb ells. L'Eva i la Carla van abandonar congelades, i la Cris i en Borja vam anar a experimentar la pesca amb red a la India. Resum: 7 peixets i poca cosa mes. En Pedro encara deu estar rient. 

Tenim dues teories: 

    A) el nivell d'angles den Pedro no era massa bo

   B) en Minino va apareixer a les 5 del mati, pero en veure que hi havia la Carla, es fa fer el longuis i va marxar.

Durant els dos dies restants, hem estat visitant les platgetes de Palolem, Colom Bay (on vam buscar amb ilusio un restaurant de tapas espanyol i vam descobiri que estava tancat aquest any), Patnem i altres cales petites. En general molt mes tranquil que el nord de Goa i mes verge. 

Hyderabad a tothom!

  

Toque de queda

Van dos andalusos, una aragonesa i dues catalanes i es coneixen a un hotel a Panjim, capital de Goa. La guia el deixava com un hotelet fabulos tipus cala iaia. En realitat l'abuelete era un mafies que a cadascu li cobrava el que volia i per si fos poc teniem toque de queda a les 22:00h. En aquest moment es quan coneixem a dos sevillanos, Borja i Pedro, que amenacen a l'avi d'arribar mes tard de les deu, perque a espanya es sopa mes tard, i aqui comensa el patiment de l'avi.

Tots quatre vam marxar a visitar Old Goa (patrimoni de la humanitat segons la nostra estimada guia), i en una escassa hora ja tornavem a Panjim. Alla la guia recomenava perdre's per un circuit a la ciutat. Ens ho vam pendre al peu de la lletra i evidenment ens vam perdre per la ciutat. No vam aconseguir acabar el recorregut.

A les 22:30h (no mes tard, perque en Borja era molt patidor) arribavem a l'hotel. Hyderabad! Tot tancat. Despres de meditar si podiem saltar, era evident que no (l'avi ho tenia tot preparat perque ningu arribes mes tard de les 22:00) vam optar per tocar el timbre. Mitja hora i una enorme bronca mes tard entravem a les habitacions.

Teniem clar que l'endema agafavem un autobus i ens dirigiem cap a les platges precioses del sud.

Petons a tots i fins la proxima!

La Vaca...

Documentals en directe de National Geographyc que hem experimentat:

1. Arquitectura dels crancs playeros
2. Les cucarachas tambe volen
3. Naixament d'una oruga (aquest cop es d'orugues del que esta plena l'habitacio)
4. Acte reproductiu de les libelules (algo passava en l'ambient aquest mati que no paraven)
5. Aranya GEGANT (20cm per banda)
6. Atropellamenta d'una serp (minut de silenci qui ho estigui llegint, si us plau. R.I.P.)
7. La Vaca:

7.a) Nit. Nit absoluta, no es veu res. Tornem d'un magnific restaurant italia el dia de l'aniversari de la Xals. Parlant de caques de vaca, Xals crida "eeecs! he trapitjat algo!". Sota un focus de llum veiem el resultat: tones de merda de vaca verda entorn el peu de la Xals. Mai una sensacio semblant ni tan horripilant ha tingut ningu al peu. En serio, la caca era fresca i recent feta.

7.b) Dia. Despres d'un fabulos suc que ens ha costat molt trobar (maduixa, pinya i sweet lime) la Cris intentava recuperar la moto. No contava amb que una enorme vaca (toro, en realitat) l'embestiria per l'esquena tres vegades consecutives. El torito bravo ja havia perdut una banya, mostra de la seva testosterona.

Ja tenim enllestides totes les platges, cales i caletes del nord i dema ens dirigim cap al Sud de Goa. Hem trobat cada platgeta... des de les mes tranquiles i paradisiaques (amagadetes entre muntanyes, plenes de cocoters...) fins a la tipical Lloret de Mar beach (xurro i parasaling inclosos!!). Tambe hem trobat hippys dels anys '60, dels de veritat, que vivien en mig de la jungla en un arbre sagrat amb un taparrabos i poc mes... Aqui a Goa pots trobar tot el que imagines i l'inimaginable!!!

Tocant el parais...

Sol, platja, calor... (el primer dia una mica de pluja, pero podem obviar-ho). Goa es el parais. Ahir ho comentavem mentre estavem sentades al vespre en un chiringuito a dalt d'un acantilat mirant el mar i prenent una cervesa. Segons la Xals, si aixo no es felicitat explliqueu-me que es.

Em llogat una moto a Anjuna per poder-nos moure tranquilament per les platgetes del nord de Goa: Vagator, Chapora, Baga, Calangute, Candolim, Arambol... Aqui el sol pica moltissim i ens estem posant negris negris!!! Per tranquilitat dels papis, amb la moto no ha passat res i sabem que no passara res de res... Com a molt ens podem quedar hores aturades davant d'una vaca esperant a que surti de la carretera! jaja. Parlant de vaques, es molt gracios el fet que mentre estem tumbades a la platja prenent el sol podem veure vaques pasturant per la platja o tambe tumbades prenent el sol!

Ahir dissabte de lluna plena vam anar a una de les famoses festes de trance a la platja! Jow t'hagues encantat. Vam tenir la mala llet, pero, que mitja hora despres d'haver arribat (i la caminata va ser mooooolt llarga) es va acabar la musica. Entre musica, chiringuitos i botigues, em arribat a la conclusio que Goa es una ruina. Heu de veure la de paredetes que hi ha per aqui amb pantalons, fandilles, semarretes, vestit, dilates, collarets, pulseres, bolsos, pareos......... Papis es una indirecta per vosaltres: aviat us poden arribar uns 30 paquets a casa, no us ho veneu! ho farem nosaltres! Vam advertir que ens estavem tornant mig indies i a tot arreu hi veiem un negoci.

Aviat mes noticies de Goa. Potser ens hi quedem a viure.
Hyderabad!

Plou i fa sol, les bruixes es pantinen

Doncs que el coi de bruixes deixi de pantinar-se d'una santa vegada perque estem fartes de tanta pluja!!! Volem sol ja!!! El dia que vam marxar de Mahabaleswar direccio a Mapusa (que es pronuncia Mapsa, important) va diluviar. Aquesta va ser la nostra entrada triomfal a Goa.

El trajecte constava de 12 hores seguides dins un autobus destartalat que feia el mateix soroll que fa una armadura quan es desmunta i cau el terra. La historia es va agreujar quan ja portavem unes 8 hores de trajecte, la pluja es va intensificar i ens va comencar a entrar aigua a xorro per una mena de porta que estava al costat de la Carla i que no acababa de tancar-se a la perfeccio. La resta del trajecte el vam seguir fent estrenyent-nos les dues a una punta del seient.

Per cert, l’autobus quasi ens abandona en una estacio! Vam baixar per comprar alguna cosa per menjar pensant que era una de les parades de 15 minuts que feiem I l’autobus va arrancar deixant-nos alla. Sort que una noia italiana que viatjava amb nosaltres ens va comencar a cridar des de la finestra i vam ser a temps de pujar! Sino haguessim tingut una nova anecdota per explicar…

Hyderabad a tothom!!!

El poble de les tenebres

Ja que no vam poder arribar a Matheran (poblet que ens va portar a moure'ns de Mumbai cap a l’est), vam dirigir-nos cap a Mahabaleshwar, un altre poblet de muntanya amb preciosos miradors que ens venia de cami cap a Goa.

Adelantem que, degut a les precipitacions, les meravelloses vistes van estar cubertes de boira. El que no ens vam perdre va ser la ruta per la muntanya entre els miradors, el Tiger Path. El cami era una passada, pero les roques que indicaven per on passava el cami estaven borrades i el mapa que ens van donar estava dibuixat a ull, aixi que el cami de tornada va ser un lio. A mes un gran monzon ens va pillar de cami.

El poble es, basicament, un carrer i sembla que el senyor propietari de Port Aventura s’hagi inspirat en ell per decorar el parc per Halloween. A partir de les 6 de la tarda tot es cubreix d’una boira tan espessa que no pots veure mes enlla dels teus nassos.

Va ser a Mahabaleswar on vam coneixer una personeta molt especial. La Carla seia al llit quan va veure uns filets que es movien darrera el capcal del llit. Quan mes s’hi fixava veia que aquells filets, tensos, es movien de manera intel.ligent. Poc va trigar a treure el cap Mrs.Cocoroach, de la dinastia cucaracha. Cris i Carla es van presentar. Mrs. Cocoroach media uns 5cm d’allargada per dit i mig d’amplada. Per ser una cucaracha estava de bon veure. No voliem ser impertinents pero, per marcar territori, la Cris va ruixar-li una mica de Goibi (anti-mosquits). Mrs. Cocoroach va recular i no va tornar a mostrar-nos les seves cuidades antenes fins l’endema al mati quan va correr de la motxilla de la Carla a un coixi que hi havia al terra.

Aquell mateix mati vam marxar cami a Goa, buscant sol. i, es que ja ens esta be per riure i parlar, aquella nit vam haver de dormir amb roba i jersey ja que estavem congelades!!!

El indio rapero

Pune es una ciutat molt maca, neta, forca western i endrecada. Es coneguda perque l'escriptor Osho ha muntat alla el seu centre de meditacio. A Pune es tipic que els nois i noies western s'estiguin una temporada visquent a casa d'un indi pagant un lloguer. Nosaltres vam quedar-nos a casa en Nanda, un indi motorista.

Pero deixem-nos estar d'histories. El mes gracios de la nostra estada a Pune, i segurament de la nostra vida des de fa uns 5 anys, es l'anecdota de l'indi rapero. Estavem reposant en un muret abans d'anar a sopar i xerrant sobre l'evolucio dels gossos tant a l'India com al mon. I de sobte, Hyderabad! del no res, va apareixer un indi forca western escoltant musica. Ens va deixar el mobil perque escoltessim la seva musica reggae i rap (Cypres Hill, que deia que era rap espanyol per a qui li interessi). Xerrant, xerrant, ens va dir que ens acompanyava durant el nostre cami cap a buscar algun lloc per sopar. Mentre caminavem ens va informar que ell cantava rap.

Per la nostra sorpresa les lletres que cantava no eren seves sino de cantants coneguts, com ara Eminem, deia ell. Ens va oferir una demostracio. Nosaltres, per no semblar maleducades, vam acceptar escoltar-lo. Nosaltres creiem que parlava amb nosaltres mentre caminaven quan, ens vem girar, i estava aturat rapejant. La primera reaccio va ser aguantar-nos el riure. Segons mes tard la Cris estava descollonant-se pel terra i la Carla amb mal de gola i d'abdominals intentant aguantar el riure ja que li rapejava a la cara. L'interpretacio de la canco venia inclosa en l'espectacle. Mig minut mes tard les dos ploravem a terra de riure. Quan intentava cantar la segona canco, molt educadament, vam demanar-li si us plau que pares. El mal d'abdominals era insoportable. Gracies a Deu el noi s'ho va prendre be i reia amb nosaltres. Amb una mica de sort la lletra de la canco deuria intentar ser graciosa i encara vam quedar be!! Encara riem ara quan ho recordem!! jajja

Festa pel "Buscamines"

La nostra visita a Sonrisas de Bombay i al Parc Nacional va ser... un fiasco!!! Despres de la llarga patejada, suada i carregada de motxilles per trobar un hotel a Boriwali, ens van confessar que no deixaven dormir gent estrangera a aquella part de la ciutat. Tots els guiris a Colaba!!

Aixi que vam decidir marxar a Matheran, un port de montanya precios on no hi son permesos els vehicles, per gaudir de les seves vistes. Total, 4 hores mes tard en tren ens adonem que aquell tren no portava a Matheran. Vam baixar a Lonavla que era el que quedava mes aprop. Un cop a Lonavla ens van explicar que per anar a Matheran nomes es podia arribar des de Mumbai en un tren pinxo com el de Lloret. Portavem 7 hores de tren i no pensavem tornar a Mumbai. Decisio final: visitem les fabuloses coves de Lonavla. Les coves de Karla i Bhaja son unes coves budistes tallades dins la roca que daten dels S. I i II a.C. Ara be, per arribar a aquestes meravelloses coves has de patejar tota una pujada farcida d'escales, sota el sol i carregat. A mes les escales son com una especie de camp de mines on has d'anar esquivant tot de caques de vaca enormes i les seves propietaries, les vaques. L'unic estimulant era que, un cop a dalt, semblava que hi hagues una rave muntada i que les coves realment eren una passada.

A Lonavla va ser on va comencar a ploure. Va ploure moltissim el dia que vem arrivar. Va ploure moltissim el dia que vam marxar. I va seguir plovent uns quants dies mes.

Arrivederci Mumbai!!!

XALS_ Informo, sobretot a vosaltres papes ja que aixo pot arribar a ser un tema a debatre familiarment, que fa dos dies que no dormo sola a Mumbai. Si, la familia creix... I mai mes ben dit. Tinc un acompanyant al llit, o dos, o tres o tres-cents... No ho se! EL CHINCHE. Ja des d'abans d'ahir que notava la seva presencia, pero ahir a la nit va comencar la invasio. Mils de xinxes saltant per sobre meu i, aquest mati, les sequeles: mils de picades a per tot arreu. La Cris ha comencat  a contar-les, pero quan en portava 42 s'ha cansat i ha parat. Ens hem hagut de mudar a l'habitacio del canto i ara estan fumigant. Medicine en diuen ells.

No us podrieu arribar a imaginar mai on erem abans d'arribar al terrible lloc de la batalla campal. Si tirem enrere en el temps, dijous a la nit ens trobavem envoltades de musica de tambors i ballarins en una festa nacional que es celebra aqui a l'Octubre, la Diwali. Despres d'haver apres a ballar la danca tradicional, marxavem cap a l'hotel quan ens va parar en Nasir

 -Bollywood! (aqui es tipic que enxampin westerns per fer d'extres a pelis de Bollywood a canvi de 500 INR).
-No Bollywood thank you... - deiem agotades.

Aixi l'home ens va acabar entavenant per anar a fer d'hostesses vestides amb saris preciosos, amb maquilladores professionals i perruquers i tots els gastos pagats. La feina consistia nomes en dir Namaste monseur, namaste madame. Tot aixo en un fabulos hotel de 5 estrelles situat aprop de l'aeroport i cobrant 1500 INR (el que son 25 euros o l'equivalent a tota la nostra estada a l'hotel de Mumbai). El paio era, per una banda, un cazatalentos o, per altra, un tio amb molta cara.

Despres de molt dubtar dissabte a les 16:00 ja estavem preparades per pujar al taxi (que ens pagaven tambe). A les 17:30 arribavem al gran hotel de luxe 5 estrelles de Mumbai, juntament amb 8 noies mes. 18:30h: nosaltres dues i una altra pringada ens trobavem en un lavabo de l'hotel vestides de "marcianes" platejades. Gracies a deu, com que les sabates no ens entraven (mitja aproximada dels peus de les indies es de 35) ens van enviar de nou amb la resta de les noies vestides normals. 19:00h: esperant. 19:30h: esperant... 20:00h: ESPERANTS...bff........ 21:00h: desesperant... ESPERANT.... 

Total, que al final no vam fer res (a part de menjar i beure vi de qualitat i passejar-nos per l'event). Ens van pagar les 1500 INR i ens van pujar amb un taxi cap a casa.
Resulta que l'organitzacio de l'event van contractar dues agencies. Llavors, en comptes de ser 10 noies erem 20 noies. A consequencia no ens volien pagar i tampoc ens explicaven que passava. Fins que no se'ns va ocorrer invair la festa i menjar de totes les plates que passaven per alla davant n van venir a donar-nos explicacions. Evidentment no ens volien pagar. Ens van haver de pagar i fer fora perque no ensorressim la festa.

Dema abandonem oficialment Mumbai i comensem la ruta cap a Goa! Visitarem l'ONG Sonrisas de Bombay, Un parc nacional (xals: es aquell que vam trobar que hi havia la unica raca de lleons indis del pais, papi-geni), i alguns poblets amb temples i coves interessants per el cami.

En breus mes! Hyderabad a tothom!

Kerala i Krishna!

P.D.: No hi ha cap mena de document grafic que serveixi de testimoni de la nostra vestimenta marciana. Per dignitat.
P.D.2.: Per qui tingui curiositat de com era l'hotel pot visitar la pagina web http://mumbai.grand.hyatt.com/hyatt/hotels/index.jsp?null.