La ruta ha seguit en direcció al sud. Primer hem anat a Santa Catarina per veure des del seu mirador la Laguna de Apoyo, formada a dins del cràter d'un volcà inactiu des de fa molt anys. Santa Catarina forma part dels coneguts pueblos blancos, que degut a les ganes intenses d'un bany en aigua fresca hem visitat superficialment.
Des de Santa Catarina hem baixat el cràter per arribar al llac, on entre l'aigua i el vent ens hem pogut recuperar per fi de les calorades del nord del país. El que més ho ha disfrutat per això, ha estat en Jungle, que gairebé no ha sortit de l'aigua en tota la nostra estada.
I finalment hem arribat a la bonica Granada, una ciutat colonial plena d'esglésies antigues i ben colorida. Alguns dieun que és més bonica que León, altres diuen el contrari. Nosaltres, l'hem pogut disfrutar més que León degut al vent constant que refresca els seus carrers.
Només arribar, es celebrava a la ciutat el festival d'arts de Centre Amèrica, celebrat cada 4 anys en un país diferent. Entre això i les galeries d'art que hi ha als patis interiors de les cases colonials, hem pogut veure una vegada més la importància de l'art per aquestes cultures centre-americanes.
La ciutat està situada a la bora del llac més gran del continent, el Lago Nicaragua, on s'hi troben Las Isletas. Són un conjunt d'illots molt petits i molt a prop uns dels altres, plens de vida i naturalesa. Nosaltres hem decidit visitar-los amb kayak durant 3 hores amb la tranquilitat de l'entorn i les aigües calmades que envolten els illots.
I un bon dinar per recuperar forces...
La vida nocturna de Granada, també és bastant animada. Abans de deixar enrere la ciutat hem anat de festa a sobre els arbres per comprovar-ho!
Lluri & Jungle & Tini
La truita de patates tambe es tipica de aqui? ja ja ja ja. On heu deixat a la Marta??
ResponElimina