Abans de pujar, finalment a les set de la tarda, al vaixell de càrrega Island Express (que d'express no en tenia res), ja portàvem uns dies intentant averiguar si era possible arribar a les idíl·liques Corn Islands del Carib de Nicaragua. I és que, si no hi vas amb avió, la cosa es complica... Al punt més proper que es pot arribar amb cotxe és El Rama, que comporta conduir per una carretera miraculosament en bon estat (sembla a ser que les carreteres a Nicaragua trenquen la norma de Centre Amèrica) durant unes 6 hores. Des del Rama, oficialment només surt un vaixell un dia a la setmana que porta passatgers a les illes. Com era d'esperar, quan vam saber quin dia de la setmana era aquest, just acabava de passar. Com que no podiem esperar-nos una setmana sencera per al següent vaixell, vam decidir presentar-nos a El Rama, i intentar pujar a un dels vaixells de càrrega que fan el viatge més asiduament. I així és com vam aconseguir arribar al paradís Nicaraguense. A les set de la tarda sortia del port del El Rama fent una travessia de 6 hores pel riu fins al mar, al port de El Bluff. Una hora d'espera a aquest port, i 7 hores més pel mar fins a la Great Corn Island. La travessia va ser d'aquelles per no oblidar! Quan vam veure el vaixell, reiem per no plorar... només de pensar que hi haviem de passar més de 12 hores donàven ganes de quedar-nos a terra!
Al ser un vaixell de càrrega no hi havia ni seients pels pocs que hi anàvem de passatgers. Com ja ens havíem informat abans, vam portar les nostres hamaques (que vam penjar a l'espai que va quedar lliure sobre les cebes i els ous) per poder descansar. Molt il·luses vam ser de pensar que això seria possible. Només arrancar, el capità va xocar dues vegades contra varis arbres del riu... i una vegada a mar, no hi havia qui tanqués els ulls. Degut a la mala mar, el vaixell anava d'un costat a l'altre sense parar, i les onades trencàven per sobre del vaixell.
Finalment però, vam aconseguir el nostre objectiu: arribar a les Corn Islands a temps per poder disfrutar-les una setmana abans que arribi el nostre inquilí que recollirem a Managua. Hem passat dues nits a la Great Corn Island, i quatre a la Little Corn Island, molt més encantadora ja que no hi ha arribat el transport a motor i les platges són més verges i boniques.
A la Great Corn Island, hem fet snorkel per veure un vaixell pirata español enfonsat. També hem practicat el nostre esport preferit: passar hores i hores a la platja! I en Jungle ha fet amics nous amb qui jugar a la platja durant la posta de sol.
A la Little Corn Island, hi hem arribat amb una llanxa que amb vint minuts et porta d'una illa a l'altra. Aquesta illa ens ha enamorat... les platges són precioses:
Les postes de sol, innolvidables:
La selva i les casetes de fusta tampoc tenen desperdici:
També hem aprofitat per fer buceig varies vegades:
El nostre petit negoci també ens ha anat molt bé! Al carrer no ens va funcionar gaire, però un altre artesà que vam conèixer ens va donar la genial idea d'oferir-ho a les botigues. I així ho vam fer, la primera a la que li vam oferir ens va comprar totes les nostres existències!
I les nits, molt entretingudes!
Aquí hi hem passat l'aniversari de la Tini, que per sort ha estat ben diferent del de l'any passat! L'hem pogut celebrar a la platja caribenya, fent buceig i amb fogueres a la platja!
Marxar ha estat difícil, tant que la Marta ha decidit quedar-s'hi uns dies més, mentre la Tini ha anat a Managua a recollir en Lluri per seguir coneixent Nicaragua i on ens retrobarem amb la Marta en uns dies.
La tornada a terra firme ha estat ben diferent: cinc hores amb el vaixell de passatgers, durant el dia i el mar molt calmat. La part del riu, amb llanxa ràpida i en dues hores en Jungle i jo ja ens hen retrobat amb la Winnie!
Marta & Tini & Jungle
Quina enveja mes sana que sento, els paisatges submarins son de una serenitat i bellesa que trenca. Una abraçada molt i molt grossa per tots tres.
ResponElimina