Today is gonna be a volcano day!

Després de posar la Winnie a punt per rebre un nou convidat, a les onze de la nit ens trobàvem a l'aeroport de Managua amb en Lluri per passar dues setmanes explorant la naturalesa i les ciutats colonials de Nicaragua. I així ho hem fet, la primera ciutat que hem visitat ha estat la ciutat de León, que a part d'una temperatura sofocant, està repleta de boniques esglésies de l'època colonial. 

Tal és la calor que hi fa a la ciutat, que ningú va gosar dir res a en Jungle quan va entrar tot panxo a la catedral per recuperar-se de la calor que feia a fora!

Passejar pels carrers, és la major distracció de León: contemplar totes les portes d'estils ben diferents,  una darrera l'latra creant una paleta de colors de les més complertes. I a la nit, les primeres processons de Setmana Santa ja començàven a donar vida als carrers.

Desde León mateix, es pot accedir al Volcà Cerro Negro per viure una de les experiències més diferents que hi ha en un volcà: surfejar amb una taula des del pic fins al peu per la sorra volcànica! Primer pujàvem amb les taules fins al pic, per veure el cràter i les vistes espectaculars des de dalt; i després ja començava l'aventura...

En Miguel, el nostre guia del Cerro Negro, ens va parlar del Volcà Masaya quan li preguntàvem per els volcans actius del país. Just feia pocs dies ell hi havia estat i ens va ensenyar un video que ens va deixar sense paraules: es veia el cràter d'un volcà ple de lava que es movia tal com ho fan les onades al mar. Després de veure això, vam decidir que seria la següent parada. Vam arribar de nit a Nindirí, el poble més proper al Volcà Masaya. L'endemà vam saber que per veure els colors de la lava ben taronja, vermell i groc, s'havia d'anar al volcà a partir de les 5 de la tarda quan ja es comença a fer fosc. Vam aprofitar el dia per anar a conèixer la ciutat de Masaya, perdre'ns per els seus mercats d'artesanies i refrescar-nos amb els deliciosos sucs naturals que fan per tot arreu.

A les quatre de la tarda, arribàvem al peu del volcà, on vam haver de fer cua a la carretera per poder accedir al parc. Degut a la seva activitat no s'hi pot accedir a peu, només amb vehicles motoritzats. A més, al cràter només hi deixen pujar 20 vehicles simultàniament per un màxim de 15 minuts. Per aquesta raó, vam haver de fer cua durant gairebé una hora fins que ens va tocar a nosaltres el torn. Una vegada al cràter, ens van fer aparcar la Winnie de cul per què en cas d'evacuació tot sigui més ràpid. En aquell moment estàvem molt excitats pel que estàvem a punt de veure. Però ens vam endur una decepció... no és que no fós bonic de veure, però l'angle de visió que hi havia només ens deixava veure una mica de lava de res i no la imatge que ens havia ensenyat en Miguel. 

Baixant del volcà, vam preguntar a un dels guardes del parc quina era la raó per la que no haviem vist tot el forat del cràter ple de lava i ens va explicar que això només es podia veure des de l'altra banda del cràter, on no podien accedir els turistes per seguretat. Vam preguntar-li vàries vegades si hi havia alguna manera "no-oficial" de poder anar a l'altra banda del cràter, i finalment ens va donar el seu número de telèfon i ens va dir que el truquéssim a les deu de la nit i veuria el que podia fer. Super il·lusionats vam marxat cap a Nindirí a fer temps fins les deu per trucar-lo. A l'hora pactada el vam trucar però no va contestar al telèfon. Ho vam anar intentant fins les onze, però no vam tenir millor sort. Així que finalment vam assumir que no podriem anar a veure-ho i ens vam posar a dormir. 

De sobte, a les dotze i mitja ens desperta el telèfon sonant! Era el guarda del parc, que ens deia que si volíem ja hi podiem anar. Se'ns va passar la son de cop i de seguida vam engegar el cotxe per anar fins l'entrada del parc. Després d'uns quants minuts pactant - amb els que ens infiltrarien al cràter- el valor del "refrigerio" que els havíem de pagar pel favor que ens feien, estàvem d'incògnit dins d'un 4x4 pujant al cràter amb els llums apagats sense poder-nos creure el que estàvem a punt de viure! I si, finalment vam arribar al cràter i ens van deixar acostar-nos-hi durant cinc minuts per contemplar a plena nit i sols com el mar de lava onejava dins el cràter. 

Jungle & Lluri & Tini