4 de març del 2017

Postes de sol a El Salvador

Entràvem a El Salvador després de 3 hores de tràmits a la frontera, la més lenta fins al moment. 

Tot i la mala fama que té El Salvaldor, la nostra primera impressió és ben tranquil•la. La gent és molt amable i servicial, i mostren un excés de seguretat cap al turista. Per exemple, com explicarem més endavant, hem pujat un volcà i a part del guia ens acompanyava un policia amb escopeta. O, un altre, són tots els espais disponibles de pàrquing amb vigilància a les zones turístiques.

Hem començat fent la "Ruta de las flores", que són un grup de poblets molt pintorescs la ruta entre els quals segurament està plena de flors durant la primavera, cosa que no hem pogut apreciar perquè és febrer. Tot i així, cadascun d'aquests poblets té totes les façanes de les cases decorades amb murals, que és l'atractiu que tenen quan no és la primavera. Nosaltres hem fet la ruta amb dos dies, ja que les distàncies són molt curtes, i en el que hem passat més hores, ha estat: Concepción de Ataco.











I per fi hem arribat a l'esperada i enyorada platja! Ha estat la de Los Cóbanos, on apart de un ràpid vistasso a la platja.... 


... hem atracat la nostra despensa de marranades i hem filosofat durant hores, que ja toca de tant en tant! 

I una vegada satisfetes, ens hem dirigit cap al volcà Santa María, el més alt de El Salvador, diferent per tenir un llac turquesa dins el cràter. 



Baixant del parc on hi ha el volcà, visitem unes ruïnes molt curioses, un poblat que als anys 80 van descobrir soterrat sota cendres de moltes erupcions de volcans propers. 




L'aventura va ser, que hi arribàvem de tarda, quan ja era tancat, i se'ns va acudir passar la nit al mini poble més proper: Joya de Cerén. Ens hauríeu d'haver vist les cares quan vam arribar a lo que representava ser la plaça principal... 10 segons és el temps que vam tardar en donar mitja volta mentre érem l'expectació i l'entreteniment de tot el poble. Vam acabar dormint en el pàrquing d'un centre comercial vigilat 24 hores, i després de pregar i fer pena als guàrdies de seguretat. 

I l'endemà mateix, després de veure les ruïnes, hem anat a la platja més famosa del país: El Tunco, que té unes postes de sol al mar increíbles. Allà hem desplegat campament davant de la platja i fet allò que se'ns dóna tant bé: anar a la platja, tumbar-nos al sol, llegir, fer timbes, birretes, totopos, etc. 









Tini & Marta & Jungle

1 comentari:

  1. Es curiosa l'habilitat que tenen en aquets paisos per pintar, les proporcions els colors aquest naif natural es realment maco, sorprenent. Lespostes de sol maques, sento dir-vos que les de lloret m'agraden mes ja ja j aj ja

    ResponElimina