A primera hora del matí hem canviat finalment de terres per endinsar-nos a Belize, un petit país de la costa caribenya on una part important de la població són descendents dels esclaus africans, uns altres són mestissos (mescla d'espanyols i indígenes) i una minoria de garífunes i maya. La moneda oficial són els dólars de belize, parlen anglès com a primera llengüa i la vida és bastant més cara que els seus països veïns. Aquest últim fet és un dels motius pels quals la nostra estada ha estat reduïda a una setmana.
El primer que hem anat a veure han estat els monos aulladors negres, que estan en perill d'extinció:
Al dia següent ens hem dirigit al sur del país, on resideix la major part de la cultura garífuna: Placència i Hopkins. Placència és un petit poblet coster amb casetes de colors molt vius i alegres.
Per primera vegada ens hem trobat en que no ens deixen passar la nit aparcades al carrer sense pagar, cosa que ens ha fet dirigir cap a Hopkins, on hem coincidit amb el dia de la festa dels garífunes. Allà ens hem trobat en la mateixa situació d'haver de pagar per estacionar-nos al carrer i ens hem dirigit a un càmping, on hem conegut una parella de jubilats encantadors de Luxemburg que viatgen amb un súper camió-camper i estan fent la ruta Panamericana.
Hopkins és un poble autèntic i més aviat rural que encara conserva moltes tradicions antigues.
Allà hem celebrat juntament amb els locals, el Garifuna's Day, amb dança i música africanes i una espècie de processó per mar molt curiosa.
A San Ignacio, un poblet molt aprop de la frontera amb Guatemala, hi hem celebrat els 10 mesos del nostre viatge amb una de les cerveses típiques del país!!
I abans de marxar de Belize hem fet una parada a unes de les ruïnes maya, Xunantunich.
Vinguent d'un país tant acollidor com Mèxic, a Belize no ens hi hem sentit de la mateixa manera, cosa que juntament amb l'apretat pressupost que tenim, ha fet que deixem el país sense conèixer la seva joia submarina. Esperem tenir una altra ocasió per visitar els Cayos.
Tini & Jungle & Marta
Lo de la procesió per mar tot i que segurament amb un color diferent us deu d'haver portat una miqueta a la nostre Santa Cris no, be segur que molt diferent. Una abraçada i ara si fins aviat.
ResponEliminaLes nenes dalt la tarima te una similitud amb la rifa dels llauts la nit del toquen a correr ...
ResponElimina