Protestes i festes a Oaxaca

Un cop recollit el nostre convidat VIP per segona vegada, la temptació no ens va deixar esperar ni un segon a devorar l'anyorat "pernilet del bo"!! 

Ara mateix, a nivell de tota la Repúblca de Mèxic, hi ha una protesta social en contra de la reforma del sistema educatiu que implica la privatització gradual de l'escolarització. Oaxaca, per ser un dels estats més pobres, és on aquestes revolucions i manifestacions han estat més intenses. Han bloquejat les carreteres d'accés principals cremant vehicles i sense deixar passar la gent. Per nosaltres l'accés ha estat una mica més fàcil perquè ha coincidit amb les festes regionals de l'estat: la Guelaguetza; momemt en que entre govern i manifestants han dut a terme una espècie de tregua per acollir pacíficament a tot el turisme que arriba per les festes. Nosaltres hem vist bastanta normalitat, excepte la gent acampada al "zócalo" i algunes pintades a edificis emblemàtics. 

Apart d'aquests entrebancs, hem tingut la sort de poder disfrutar dela Guelaguetza i tot el que comporta: balls folklòrics de les regions de l'estat de Oaxaca, vàries fires, actuacions al carrer, focs artificials i un ambient molt festiu. Apart, la ciutat colonial ja de per sí és molt bonica amb una gastronomia reconeguda arreu del món i moltíssimes galeries d'art. 

A molt poca distància de la ciutat de Oaxaca es troben les ruines de Monte Albán, les primeres que veiem amb influència maya. 

Deixant la ciutat enrere, hem començat a ascendir cap a les muntanyes per veure els sediments en forma de cascada que deixa l'aigua al sortir de sota terra, les cascades petrificades: Hierve el Agua. Aquesta aigua forma també petites piscines naturals on la gent es pot banyar amb unes vistes increïbles. 

El més autèntic ha estat l'experiència de dormir acampats al ranxo de la Perseverança. Buscant un lloc per passar la nit al poble del costat, ens vam adonar que no hi havia cap lloc adequat per poder aparcar. Així que vam decidir preguntar a una granja on hi vivia una extensa familia si ens hi deixarien passar la nit. I com és habitual en aquest tipus de països, ens van acollir com si fóssim part de la família: ens van oferir cafè i pa dolç artesà, i ens vam interessar per les seves tradicions i maneres de viure. La Perseverança ens va respondre i ensenyar molt eufòricament tot el que li demanàvem. Al matí següent vam decidir comprar-li dos cabassets fets a mà amb palma per la seva sogra. 

Abans d'abandonar aquesta zona, hem visitat una petita i familiar fàbrica de mezcal, on ens van explicar la seva producció i el procés d'elaboració de la beguda més famosa de Mèxic. Això si, no podiem marxar sense fer-ne algun tastet! 

Seguint pujant per la sierra de Oaxaca, hem estat a dos dels vuit "pueblos mancomunados", unes petites comunitats que tot i estar en terreny mexicà, s'autogovernen. El primer al que hem parat ha estat Benito Juárez, un mini poble de muntanya on les temperatures baixen en picat a la nit, i on hem hagut de treure altre cop l'oblidada roba d'abric! És una zona molt tranquil•la on totes les activitats són en contacte amb la naturalesa, ja sigui fent caminades, cascades, miradors, tirolines, ponts penjants o seure davant la llar de foc tot jugant a cartes. 

I la segona parada dels pobles mancomunats ha estat a Cuajimoloyas, un poblet encara més fred, a més de tres mil metres d'altura, i on hem aprofitat per fer de panaders. Hem après a fer el "pan amarillo" de la Serra de Oaxaca, que després hem degustat amb el "pernilet j formatge del bo"!!! 

Mentre el pa estava al forn, els dos homenets de la casa s'entretenien jugant al pati...

Tini & Marta & Jungle