Finalment, dos mesos després del que teniem previst hem arribat a la Ciutat de Mèxic. Abans però, hem visitat les famoses ruines de l'antiga metròpolis de Teotihuacán. Després de 3 hores caminant entre les ruines, els temples del sol i la lluna i les seves places ens hem quedat sense paraules, les fotos parlen per si soles.
I de camí a la ciutat, per agafar forces...
A la Ciutat de Mèxic, hem conegut a la preciosa Olivia, la cosineta de la Tini recent nascuda! A més hem pogut passar uns agradables dies amb familia, que no ho neguerem... una miqueta ho trobem a faltar!! ;)
També hem fet de turistes per la gran ciutat. Hem visitat el museu d'antropologia amb la intenció de tenir més coneixements alhora de visitar ruines i temples, però malauradament el que més ens ha impactat del museu és la seva inmensitat, fent que finalment l'avorriment superés l'interès. Potser és que no estem fetes per museus... Sortint del museu, bicis i cap al centre històric, ple d'edificis emblemàtics, gent i un ruixat mooolt intens!
Sense la Marta, que està de visita, la Tini i en Jungle segueixen la ruta durant uns dies. En aquest moment, sembla que en Murphy ens posa un ull a sobre i decideix que ara que no estem els 3 junts és el moment de problemes amb la Winnie. Després de 3 hores conduint per baixades, els frens comencen a fer el tonto i surt fum de les rodes! Amb el cor a mil per hora, aconseguim frenar i aturar la Winnie abans que passi res greu. Sort hem tingut que els Mexicans sempre donen un cop de mà, i ens han ajudat a arribar a un taller mecànic per comprovar que quasi no tenim pastilles de frens!! Important: papis de la Tini, no patiu que estem perfectament! Ja tenim pastilles de frens noves i la Winnie sobre rodes (mai millor dit!).
El millor de tot, és quan el mecànic decideix que l'haig (Tini) d'acompanyar amb el seu cotxe, un escarbat, a buscar les noves pastilles i.... ens tornem a quedar tirats a la carretera!! Jaja! Evidentment, com que ell és mecànic, ho arregla en menys de 10 minuts i ens tornem a posar en marxa de seguida:
I així, per fi, després de perdre un dia, aconsegueixo arribar a les precioses i solitàries ruines de Xochicalco a l'estat de Morelos.
La següent parada ha estat per visitar les coves de Cacahuamilpa (si, increïble els noms que els hi posen...) i el parc que les rodegen.
I després d'aquesta escapadeta amb algún que altre entrebanc, hem tornat a la gran ciutat a fer retrobaments i reemprendre junts el camí cap a l'est del país!
Marta & "Teitei" & Tini
holaaaaaa reinas,per fi altra com juntetas i gaudin de aquest pais tan inmens em noms masa complicats per lleguir o pronuncia, i per variar aquesta carraca donan problemas per variar pero ja hi esteu fetas a correr aventuras cada dos per tres pero clar sempre surt un angel salvador sino es un sera un altre, les fotos del mercat a mi me recordan al de Funchal a la illa de Madeira per la gran varietat de colors i suposso de sabors.MOLT DE COMPTA i salud que sus troba molt a faltarrrrrrrrrrrrrrrrr.PETONS MIIIIIIL
ResponEliminaholaaaaaa reinas,per fi altra com juntetas i gaudin de aquest pais tan inmens em noms masa complicats per lleguir o pronuncia, i per variar aquesta carraca donan problemas per variar pero ja hi esteu fetas a correr aventuras cada dos per tres pero clar sempre surt un angel salvador sino es un sera un altre, les fotos del mercat a mi me recordan al de Funchal a la illa de Madeira per la gran varietat de colors i suposso de sabors.MOLT DE COMPTA i salud que sus troba molt a faltarrrrrrrrrrrrrrrrr.PETONS MIIIIIIL
ResponEliminaEoooo, genial la petita, la Marta i L'Anna també fan molt bona cara, una abraçada a les tres i al papa.
ResponEliminaAmb l'aventura...conclusión... no us podeu separar ja ja ja.
Les fotos cada cop mes boniques i el que es segur es que hi han uns quants angels vetllant per vosaltres alla dalt ja que en cada moment trobeu el que us cal per seguir endavant.
Una abraçada nines, fins la propera.