Tornant a emprendre direcció al sur i fidels als nostres zig-zags pels país, hem trepitjat novament l'estat de Michoacán, concretament les ciutats colonials de Morelia i Pátzcuaro. A la primera hem pogut veure com la problemàtica d'educació per la qual el país està remogut, amb campaments i manifestacions en contra de la privatització de l'educació. També hi hem vist l'espectacular aqüeducte que encara queda en peu.
A Pátzcuaro hi hem passat uns quants dies, visitant les esglésies antigues que hi ha repartides per la ciutat, el colorit mercat i el mirador al llac i les illes.
Abans de seguir baixant cap a la costa, hem fet una parada obligatòria a les segones ruines que visitem: la piràmide azteca de Tingambato.
Una vegada arribades a la costa del Pacífic, aquest cop a l'estat de Guerrero, bàsicament ens hem ofegat de calor. Després de tants dies en terres més altes i rodejades de muntanyes, ja no recordàvem el que és suar sense moure ni un dit. Tot i així, ens hem atrevit a visitar alguns poblets costers, destacant la Laguna de Potosí, on hem navegat amb una barqueta per anar a veure els manglars i cocodrils.
Pujant novament cap al nord, ens hem meravellat amb el fantàstic Parc Nacional de Uruapan, fet amb canals, cascades i fonts que fan córrer l'aigua per tot el parc selvàtic. Era totalment un parc d'atraccions per les gotes d'aigua!!
I finalment, l'esperat ascens a un volcà actiu mexicà de 2800 metres: el Parícutin. Com que la Marta encara s'havia de refer d'uns dies malaltona, ha fet l'ascens a caball fins a l'últim tram del volcà, però la Tini no podia deixar escapar la oportunitat de fer una bona caminata. Tot i que ens ha encantat veure el cràter, els sediments de la lava, el fum sortint entre les pedres i les restes d'un poble que va ser cobert de lava en la única erupció important; el més destacable ha estat el diluvi universal que ens ha caigut a sobre quan descendiem.
El poblet des d'on es començava l'excursió al volcà, Angahuan, tampoc tenia desperdici. De fet és el poble més autèntic i tradicional que hem vist fins al moment: la seva gent s'anomena Purépecha i parlen la seva pròpia llengua. Les dones encara van vestides tradicionalment amb vestits que es confeccionen elles mateixes, i la cuina és autòctona. Curiosament fan servir el blat de moro per fer "tortillas" de color blau!
"Simon" & Tini & Marta
Sempre m'han encantat les piramides de aquesta part del mon, molt mes que les de africa, des de el Tikal a Guatemala totalment salvatge quan jo hi vaig anar fa 20 anys fins al machu Picchu molt mes explotat pero no menys meravellos, realment son ... un altre mon.
ResponEliminaBuffff, us han tret tots els mals esperits del demunt, que lleugeres que anireu a partir de ara.
ResponElimina