Tiruvanamalai es un dels centres de peregrinacio mes importants de Tamil Nadu on Sri Ramana te ubicat el seu ashram. Nosaltres tambe vam dormir en un ashram aquest cop on nosaltres mateixes haviem de decidir el preu de l'habitacio. Sembla mentida el dificil que es fer aixo: l'angelet ens deia "aquesta habitacio val mes de 500 INR!!" (habitacio impecable, enorme, amb balco, lavabo separat i......... insertador de targetes per activar electriciat: el novamas de la India!!); pero, com sempre, el dimoniet cridant ben fort deia "teniu la oportunitat de pagar 200 i marxar". Ens vam seure una estona a meditar, vam pactar el preu entre nosaltres i vam baixar a pagar. No direm si vam ser angelets o dimoniets! jeje.
L'endema es presentava fantastic: fer una ruta amb bicicleta pels voltants de la muntanya on s'encen el foc de Siva una setmana a l'any. Vam tenir la mala llet d'arribar una setmana abans al poble, ja que aquest proper diumenge a les 6 de la tarda comenca la celebracio.
Aixi doncs, vam llogar unes bicis (atents a la consecucio dels actes) i DESPRES vam preguntar com s'anava a la muntanya. I... Hyderabad! 10 metres mes endavant ens van donar resposta: "aparqueu les bicis aqui i creueu l'ashram per pujar a peu". Si, les haviem d'aparcar alla mateix on les haviem agafat! A l'home li vam fer mitja pena nomes i ens va tornar part dels diners.
Al peu de la muntanya ens vam adonar que algu ens seguia, deia que era el nostre guia i que, extranyament, no l'haviem de pagar. El vam deixar venir. 20 minuts de conversa mes tard ens vam adonar que no parlavem el mateix idioma (Tamil V.S English).Un cop al cim vam parar per fer un cigarret i veure les precioses vistes del temple de 10 Hectarees. El nostre amic, que era forca "culo-veo-culo-quiero", volia tirar fotos com nosaltres. Es va oferir per fer-nos una foto pero, hem deduit, era el primer cop que agafava una camera. La va agafar, va donar-li la volta, li va tornar a donar, es va enfocar ell mateix, del dret, del reves... Finalment, despres de 4 explicacions nostres, va entendre que l'objectiu ens havia d'enfocar a nosaltres. Per descobrir el boto que disparava es va repetir el mateix procediment. Despres de la primera foto.. s'hi va enganxar. Cada dos minuts sentiem un: click! foto! (per demanar-nos la camera perque volia tirar una altra foto). Al final li vam haver de prohibir tirar mes fotos. Evidentment, a culo-veo-culo-quiero, tambe li va fer molta gracia el cigarret (ens en va demanar un). Tot per aconseguir el metxero. Un cop metxero a la ma, ni idea de com funcionava. Un cop ho va aprendre, tambe li vam haver d'acabar prohibint ja que s'estava tornant un piroman. Al nostre amic CVCQ li vam caure tan be que ens va anar seguint fins a l'ashram. Hores d'ara encara no sabem que volia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada