A les palpentes

Si Goa era zona de hippies autentics dels anys '60 que viuen a arbres sagrats amb taparrabos, Gokarna es la seva actualitzacio. Platges idiliques de sorra blanca plenes de rastuts actuals. Ens ho hem passat de conya recorreguent les platgetes mes tranquil.les i fins i tot explorant allo mes llunya. Hem conegut moltissima gent que anava alla de vacances un mes, i es que Gokarna es un lloc que invita a quedar-t'hi. 

Vam tenir la sort, casualment, d'allotjar-nos en el local de "moda" on tothom es reunia per esmorzar i despres de sopar. Tot i aixi era el mes barat! Dormiem dins una mena de poblat indi davant la platja de Kudle, dins una cabanyeta feta de fang i palmera. El millor era el llit: un gran escalo de pedra on, a sobre, hi havia dos finets coixins d'hamaca. Comodissim!!! jaja. A mes, aqui tampoc estavem mai soles. Quasibe cada dia comptavem amb la visita de sis o set cucaraches que es passejaven per l'habitacio com si fos casa seva. Fins i tot van intentar d'entrar dins les maletes; rao per la qual vam haver de lliurar, aquest cop si, una batalla. El lavabo i la dutxa tambe eren autentics: la dutxa, a l'aire lliure, amb sapos que feien companyia a la Cris; i el lavabo tambe mig a l'aire lliure i amb una cortina fent de porta que permetia que tot el veinat et veies.

Durant els cinc dies em estat visitant les platgetes (gokarna, kudle, om beach, half moon beach i paradise beach). Les dues ultimes es trobaven a 10km d'on estavem dormint. Half moon beach era una passada, una petita caleta deserta amagada entre muntanyes. Per arribar-hi haviem de creuar tot un cami i escalar roques. De bon mati, un grup d'uns 20 nois i noies ens dirigiem cap a aquestes platgetes (ja podien ser maques, ja que la caminata era d'hora i mitja). Un cop alla, despres de forces relliscades i topades amb insectes, vam arribar a les boniques platgetes. Estavem tan entusiasmats que quan ens vam donar compte ja quedava poc perque es fes fosc. Teniem dues opcions: acoplar-nos a una barca plena d'indis o fer la llarga caminata de tornada. Vam caminar. I molt. Tot i que vam descobrir que anant, haviem fet el doble de volta i per tornar vam agafar drecera.

Tambe vam fer un altre caminet a les palpentes, i aquest literalment. El poble de Gokarna es trobava a una mitja hora caminant de la platja de Kudle (evidentment el cami tampoc era un passeig). Com no, se'ns va fer tard un cop al poble i... Hyderabad! no portavem les llanternes per poder tornar. Al principi estavem una mica cagades pero l'Eva es va il.luminar: utilitzant la llum que feien les dues cameres de foto podiem imaginar el cami (en cap moment veure'l del tot). 

Si la tornada suposava mitja hora, en vam tardar una hora i mitja, vam trepitjar una mitja de 15 caques de vaca pero ens en vam sortir prou be.

Entre d'altres caminates que em pogut fer amb o sense llum, (el resultat sempre acaba essent el mateix) ens em pogut trobar amb: sapos gegants d'ulls fluorescents, crancs playeros (aixo sempre), rates i serps d'aigua etc.

Durant aquesta estada a Gokarna hem viscut una festa nacional molt important d'aqui la India: Diwali. Vam anar a la platja de Gokarna on, en una processo, representaven el casament de Shiva amb Parvoti. El gracios era que la processo la feien corrent (no vam acabar d'entendre en que constava) i de tant en tant paraven perque la gent pogues fer una ofrena a Shiva el dia del seu casament (donar rupies a canvi de platans). Tambe van haver-hi focs i petards!

Hyderabad a tothom! 

En breus mes noticies de com hem arribat a Hampi. Un avanc informatiu: a les 5.30 de la matinada dues noies equipades amb motxillasses a l'esquena i un parell de llanternes es dirigeixen, per aquests camins fangosos i plens de roques que hem descrit abans, cap a l'estacio d'autobusos de Gokarna centre...