Superfantastic National Park

Ens han informat que en Sri Khan es troba de vacances per California fent una Caipirinha amb l'Amma a la platja. Fins el gener no es epoca de tigres al Parc Nacional de Wayanad. Tampoc d'elefants (nomes n'hi havia dos lligats "dissimuladament" a l'entrada pels guiris), ni de gaceles, ni de lleopards, ni de panteres, ni de monos, ni de gaurs... ni de RES!!! Quina decepcio. Dos pavos reals i dos bambis van ser l'unic que vam veure.

Degut a l'exit, vam ampliar la nostra agenda anant a visitar unes cascades a prop de Kalpetta. A mig cami ens vam trobar un nano que assegurava ser guarda de la zona (deixeu-nos que ho dubtem) i ens va assegurar al 100% que estariem a menys d'un metre d'un tigre. A nosaltres ens sonava a cuento xino, pero per no perdre la oportunitat, el vam seguir. Vam haver d'escalar pedres i matorrals per poder arribar al territori del buscat Sri Khan. Total, RES!!! Un cop ens tenia alla ens va confessar que nomes hi havia 2 tigres en tota la zona. Pero l'excursioneta va valdre la pena. Ens vam poder perdre al mig de milers de plantacions de te i cafe.

...ser del BARCA es el millor que hi ha!!!...

En una parada de cami al Parc Nacional de Wayanad em passat un dia a Kalpetta. Ens vam assegurar de tenir una televisio a la nostra disposicio amb el canal Ten Sports sintonitzat. Ring ring! l'alarma a la 01.30h de la matinada (recordeu que aqui seria equivalent a les 4h del mati) ens recordava que un partidas estava a punt de comencar. Amb els llencols i els pijames ens vam plantar en un menjador, pelades de fred (sense saber-ho, com sempre, tornem a ser a la muntanya), i vam encendre la tele vigilant de no fer massa soroll. Va ser impossible aguantar els crits d'alegria rere cada gol. Sort que ningu es va queixar! Podem afirmar que ha sigut el Barca-Madrid mes especial de la nostra vida!! Be, imaginem que per tots els cules, independentment d'on estiguessin a l'hora de veure el partit, va ser el millor Barca-Madrid de la historia! jajaja.

Aquest mati, pero, la desvetllada ens ha passat factura i ens hem aixecat a les tantes... A les 10.30h per ser mes precises. Tot i aixi ens ha donat temps de visitar el llac Pookot, on hi ha un fantastic aquari format de 6 peixeres casolanes amb peixos de la rambla de Barcelona, i em pogut reservar el nostre jeep pel safari que farem dema!

Navegant en un somni

Per arribar a Allepey vam agafar un ferry des de Kollam fent una curta parada a l'ashram de l'Amma. Creieu-nos, no hi poseu els peus mai. Ens va donar la sensacio que les pobres noies que vivien alla estaven hipnotitzades i insistien malaltissament a que ens quedessim alla fins el dia 4 de desembre a que arribes l'Amma. L'Amma no es tonta, no! Ella estava de vacances a California abracant a la gent!

D'aqui ja vam arribar a la petita Venecia India coneguda com a Allepey. Si diuen que Venecia es bruta, no us volgueu imaginar com seria una Venecia en versio India! Els canals del centre de la ciutat eren mes negres que el carbo... Hyderabad...quina llastima! Per aixo nosaltres, despres de passar un dia pel poble, vam decidir escapar-nos per poder visitar els encantadors i nets backwaters dels voltants d'Allepey.

Una preciosa barqueta de fusta i fulles de palmera va ser la nostra caseta per un dia. La canoa era la mes encantadora de totes les que vam veure navegant. L'excursio constava en un passeig de dia sencer, fent una parada per triar el peix que dinariem i una altra en un autentic poblat indi, pels llacs amagadets enmig de les salvatges selves de cocoters. Jiji i Papodamm van ser els nostres capitans i chefs particulars (els encantava turnar-se les tasques) i van estar per nosaltres al 100%. Fins i tot van marxar remant un moment fins a Allepey per servir-nos una cervesa abans d'anar a dormir sota un cel estrellat cobert de nuvols! Tot un luxe!

Pending man als backwaters

Es la porta sud dels backwaters. Els backwaters son uns rierols conectats enmig de selva i poblats. Doncs aixo es el que hem vingut a fer aqui. Avui hem fet una excursioneta en una peitia canoa de fusta per els backwaters. L'home que ens portava, en "Pending man", tot i que no parlava gaire be angles, era molt gracios i insistia en que miressim els baby-cocters, inventant-se les edats que tenien cadascun. Tota la zona estava plena de cocters, arbres de la pinya, arbres de mango, arbres de papaya, i ocells varis (destaquem el pica-soques, tothom pot recordar la canco: picasoques, picasoques, picasoques, pica-be!).

Dema marxem a l'ashram de l'Amma (aquella guru mundialment coneguda que abrasa a la gent). Tot i que ens han dit que probablement no hi sigui, en tot cas, ens abrasarem nosaltres mateixes!!

Hyderabad, us enviem una forta abrasada!!!

La OoOola!

Dos dies mes tard apareixem a una altra destinacio de platja, encara mes bonica que l'anterior, ja que estava delimitat per un penyasegat (nosaltres estavem dormint a l'altra banda del penyassegat, on es trobava tot. - quedeu-vos amb aquesta idea). 

Tot i ser una destinacio de platja, cada dia a partir de les 16:00h plovia, i com que vam arribar aquesta hora, estava plovent. Pero ens ho vam prendre amb pasciencia i moltes ganes i ens en vam anar a fer un massatge ayurvedic (tipic de Kerala) de cos COMPLERT! Fins i tot els ulls ens els vam massatgejar amb olis ayurvedics. Despres del gran massatge voliem anar al penyasegat a gaudir d'un bon sopar amb vistes al mar. Evidentment, com que plovia i estavem super relaxades no voliem anar-hi caminant. Sol.lucio: un rickshaw! Com que sempre ens enganyen, ens hem acostumat a pujar als rickshaws sense pactar el preu i despres pagar el que creiem convenient. No vam tenir en compte pero, que Varkala es un lloc molt turistic i que el preu que a nosaltres ens semblava convenient, 20 rupies, al conductor li van semblar una miseria. 

La resposta del conductor va ser desafiant: "Ningu mes en aquest poble us portara amb rickshaw!", i a fe de Deu que va ser veritat. A la tornada, molles com dos patos caminant, i a mes a mes, fent mes volta perque no recordavem be el cami. Vam arribar tremolant a l'hotel...

Encara mes xopes vam tornar al cap de dos dies! Tot i que aquell dia no va ploure. Tot va comencar en coneixer 3 nois francesos amb qui vam anar a sopar un vespre. Despres d'uns cocktails, vam decidir fer unes cervesetes a la platja abans d'anar a dormir. A nosaltres ens semblava perfecte, perque aixi  ja hauriem caminat mig cami i no hauriem d'agafar rickshaw (tampoc es que puguessim, l'amenaca seguia en peu). Alhora de tornar pel caminet que bordejava el mar, nosaltres anavem contentes comentant lo grans que eren les onades..... i hyder!!!: XxxxAfFFf!! Onada gegant a sobre les dues!! Nomes arribar a l'habitacio vam haver d'estendre tota la roba.

A Varkala tambe es feia la pesca-ritual i ens hi van deixar participar. Vegeu les fotos!

Platgeta de nou!

Despres d'haver vist tanta platja, passar tanta calor i no poder-nos-hi banyar... vam arriibar a un petit poblet turistic de platja que tenia (per la nostra sorpresa) passeig de mar i tot! Al principi no sabiem si haviem arribat a Kovalam ja que el mapa de la guia anomenava les platges d'una manera que no es corresponien amb els cartells que senyalaven les platges al poble. Sort en vam tenir d'un far, mes que guiar els vaixells de la costa, orientava els guiris d'on eres les platges!

Va ser aqui on vam presenciar per primera vegada un tipus de pesca on molts homes estiren una corda i al centre se'n posen dos o tres a fer un ball ritual. Llavors ens trobavem els peixos exposats a les entrades dels restaurants del passeig i els clients podien triar el que volien i com el volien cuinat. Nosaltres no en vam menjar... feien por de lo grossos que eren!

A part de pendre el sol, banyar-nos, menjar i prendre cocktails a la posta del sol... no podiem fer res mes. Quin greu!! Vidorra de guiris.

Hyder!

Palau de Padmanabhapuram

Paradeta al precios Palau de Padmanabhapuram que es troba a Tamil Nadu pero es part de Kerala. El palau te una barreja d'estils hindus i xinesos. Vam fer una visita rapida mentre anavem direccio a Kovalam (el de Kerala).

Eus aqui les nostres fotos!