Arribàvem a Hondures per la frontera de l'oest, colindant amb El Salvador. Tot i ser un dels països més grans de Centre Amèrica, els nostres punts d'interès es troben tots des del centre cap al Nord del país. Per tant, els primers tres dies hem estat viatjant per carreteres amb vàries condicions, fent que la nostra velocitat oscil·lés des dels 10Km/h als 80Km/h (que és el màxim que la Winnie ens permet).
El primer punt on hem parat, ha estat al Parc Nacional Cerro Azul Meámbar, diuen que és un dels més bonics del país. Allà hi hem acampat una nit, i hem fet un trekking de 4 hores veient la flora selvàtica del país i alguna cascada no molt impressionant.
Baixant del parc, hem passat una altra nit al Lago Yojoa, que no hem pogut veure d'aprop. El cas, és que després de fer la bogada de tot el nostre armari, vam decidir anar a fer una caminada per aproximar-nos al llac. Després d'haver de preguntar a la gent local mil vegades a causa de les nul·les indicacions, semblava que començàvem a intuir la presència de l'aigua. Quan vam arribar al final del camí, la recompensa va ser per en Jungle. Una gran extensió d'aiguamolls on s'ho va passar pipa enfangant-se i enfangant-nos...!
I d'aquí ja hem avançat cap a la nostra estimada costa, aquesta vegada al Carib Hondureny. El primer poble que hem visitat, ha estat la tranquil·la i garífuna Ensenada. Gràcies a la trobada amb un llampat i prepotent enginyer hondureny, que ens demanava casi amb supliques que anéssim a casa seva a acampar perquè deia que deia que el poble era insegur i que a la casa del costat hi vivia el narco-traficant més gran del país. Òbviament no ens ho vam creure, ja que tot el poble ens havia assegurat que la zona era molt tranquil·la. Més aviat, del que desconfiàvem era d'ell. Així que l'endemà al matí, més d'hora que mai, vam marxar a córrer cuita ja que ens havia convidat a esmorzar i no voliem tornar a aguantar els seus sermons.
I per fi, després de buscar durant tot aquest temps viatjant un lloc apropietat per fer ràfting, l'hem trobat! Ha estat al Río Cangrejal, i ens ho hem passat genial!!! Ja es veu a les fotos!
El nostre guia era molt aventurer, i ens va fer començar amb una sèrie de proves físiques, que consistien en aprendre a superar la força de les corrents i els ràpids del riu. Després d'això, quan ja ens va veure preparades, vam descendre 6 kilòmetres del riu.
Jungle & Marta & Tini
Fer rafting en un lloc tan verge ha de ser espectacular, una abraçada nines.
ResponElimina