Dansa africana a Belize

A primera hora del matí hem canviat finalment de terres per endinsar-nos a Belize, un petit país de la costa caribenya on una part important de la població són descendents dels esclaus africans, uns altres són mestissos (mescla d'espanyols i indígenes) i una minoria de garífunes i maya. La moneda oficial són els dólars de belize, parlen anglès com a primera llengüa i la vida és bastant  més cara que els seus països veïns. Aquest últim fet és un dels motius pels quals la nostra estada ha estat reduïda a una setmana. 

El primer que hem anat a veure han estat els monos aulladors negres, que estan en perill d'extinció:

Al dia següent ens hem dirigit al sur del país, on resideix la major part de la cultura garífuna: Placència i Hopkins. Placència és un petit poblet coster amb casetes de colors molt vius i alegres.  

Per primera vegada ens hem trobat en que no ens deixen passar la nit aparcades al carrer sense pagar, cosa que ens ha fet dirigir cap a Hopkins, on hem coincidit amb el dia de la festa dels garífunes. Allà ens hem trobat en la mateixa situació d'haver de pagar per estacionar-nos al carrer i ens hem dirigit a un càmping, on hem conegut una parella de jubilats encantadors de Luxemburg que viatgen amb un súper camió-camper i estan fent la ruta Panamericana. 

Hopkins és un poble autèntic i més aviat rural que encara conserva moltes tradicions antigues. 

Allà hem celebrat juntament amb els locals, el Garifuna's Day, amb dança i música africanes i una espècie de processó per mar molt curiosa. 

A San Ignacio, un poblet molt aprop de la frontera amb Guatemala, hi hem celebrat els 10 mesos del nostre viatge amb una de les cerveses típiques del país!!

I abans de marxar de Belize hem fet una parada a unes de les ruïnes maya, Xunantunich.

Vinguent d'un país tant acollidor com Mèxic, a Belize no ens hi hem sentit de la mateixa manera, cosa que juntament amb l'apretat pressupost que tenim, ha fet que deixem el país sense conèixer la seva joia submarina. Esperem tenir una altra ocasió per visitar els Cayos. 

Tini & Jungle & Marta

Un país muy chido, guey!

Sembla que fós ahir el dia que creuàvem la frontera per Tijuana, i ja han passat 7 mesos i mig fins l'arribada a l'última parada a Mèxic: la laguna de Bacalar. Una preciosa llaguna, coneguda pels set colors de la seves aigües transparents. 

Abans de començar una nova etapa a Belice, volem despedir-nos de Mèxic recordant tot allò que ens ha fet enamorar d'aquest país màgic. Començant per la gran varietat de naturalesa i paissatges increïbles: des de desert, selva, montanya, platges caribenyes, corall de colors, platges del Pacífic ideals per fer surf, llagunes, cascades, cenotes, ruines majestuoses, poblats indígenes remots, grans ciutats colonials i colorides, i una infinitat més de llocs que sempre recordarem. I els animalons que hem pogut conèixer: balena gris, tauró balena, tortugues, tauró gata, dofins, mantes, iguanes gegants, lloros i infinitat de peixos de coloraines. La seva gent: alegres, servicials, simpàtics, riallers, curiosos, negociants, alguns de molt vergonyosos i d'altres molt xerraires, i sens dubte els millors indicadors de direccions!! La diversitat cultural que tant caracteritza aquest país, des de la gent nativa indígena, les civilitzacions Mayes, Azteques, Teotihuacanes i desenes més, passant per la colonització espanyola i seguit de la gran influència americana; han fet de Mèxic un país molt ric culturalment. I per últim, la seva excepcional gastronomia: enchiladas, guacamole, empanadas, tacos, gringas, quesadillas, burritos, chiles rellenos, chilaquiles, totopos con salsa verde o guacachile, flautas, marisc i peix acabat de pescar, pastor, res, arrachera, chivo, pollo, mezcal, tequila, jugos y licuados de frutas, cerveses vàries i i el nostre menú predilecte......... tacos de camarón con corona y limón! Rodolí!

Fins sempre, Mèxic!

Marta & Tini & Jungle

Mahahual a sota l'aigua

Vuit mesos viatjant ja comencen a notar-se a les nostres butxaques; per tant hem hagut de buscar una solució, que hem trobat a California. A part de passar un mes treballant molt... (les nostres cares després d'una jornada laboral ho demostren): 

... també ens ha quedat temps per viure un Halloween americà amb la gent que vam conèixer treballant! 

En Jungle no va ser menys, i també ha fet una bona amiga!

Una vegada ha finalitzat el mes, hem retornat a la "nostra vida mexicana" que tant enyoràvem. Hem estat de nou uns dies per Tulum, aprofitant per conèixer la Reserva de la Biosfera Sian Ka'an:

Aquí hem conegut dos nois francesos, en Yanis i en Clément, mentre feien auto-stop, que ens han acompanyat fins a la nostra següent destinació, Mahahual. Un petit poblet de la costa maya caribenya. Com sol passar en aquests viatges, quan menys esperes d'un lloc, resulta ser que te n'enamores. I això és el que ens ha passat; ens hi voliem quedar un dia, i ja en portem sis! 

Passejant el primer dia pel malecón i al veure que hi havia tants centres de buceig, ens hem animat per fer el curs de buceig recreatiu Open Water, el qual et permet descendre fins a una profunditat de 18m. Sorprenentment, ja que no és habitual a la zona on érem, hem vist un tauró gata en la nostra 2a immersió! A més també hem vist: mantes, tortugues, peix lleó, llagostes, corall de tot tipus, etc.

I per celebrar la nostra nova titulació, hem degustat alguns plats típics mexicans de més qualitat del que estem acostumades:

Després de menjar, toca la migdiada:

Jungle & Marta & Tini