Odissea a Yucatán

Després de 36 hores de viatge, entre avions, busos cancel•lats i busos retrassats, ens ha arribat la nova visita: en Josep!! I com no, foto de rigor amb el nou inquilí!

La primera parada ha estat a la tranquil•la ciutat colonial de Campeche, famosa per les seves casetes de colors cremosos. L'efecte de colors de la posta de sol sobre la ciutat ens va regalar vistes precioses. 

Al següent dia, de camí cap a Mérida, hem portat a en Josep a descobrir les seves primeres ruines maya, les de Labná, les quals formen part de la coneguda Ruta Puuc. Per una banda, hem estat uns privilegiats de poder estar sols passejant entre les ruines, però per altra, uns visitants locals, negres i petits, ens han acribillat de picades per seguir amb la nostra col•lecció.

I ara l'odissea Cuzamá: arribem morts de calor (i quan diem morts vol dir-ho literalment) desitjant banyar-nos a un dels 6000 "cenotes" que hi ha a la península de Yucatán. 

- Primera cagada, entrem desesperats al primer que trobem i a mitja tarda ens adonem que no estem al que tocava. Conseqüència: arribem tard i només podem veure un dels tres cenotes que volíem veure. 

- Segona cagada: al sortir tard del últim cenote anomenat, decidim passar la nit al centre del poble, aprofitant que estaven de festa major. Conseqüència: Winnie i ocupants atrapats durant 2 hores enmig dels carrerons enanos i els milers de cotxes aparcats, envoltats de dos policies i varios curiosos tallant carrers i movent el tràfic per tal que poguéssim sortir d'allà.

- Tercera cagada: decidir ignorar les senyals de l'univers i quedar-nos igualment al poble per viure la festa. Conseqüència: llevar-nos al matí no amb ressaca, sinó sense bicis!!!!!!!!!! 

"Moraleja" --> no desafiis l'univers!!!

Durant les següents hores, la nostra sort no va canviar massa... de camí a Izamal, la ciutat groga, ens van dirigir per un camí de sorra on el final no s'hagués pogut divisar ni que el camí fos recte a causa de la fauna salvatge que se'l menjava. Tot i així, ho vam intentar fins que les plantes ja no deixaven passar a la Winnie. Donar mitja volta tampoc va ser bufar i fer ampolles...!

I per fi arribem a l'atracció turística més important de Mèxic, el Chichen Itzá i el seu cenote Ik Kil. 

I per seguir amb més ruines, hem visitat les d'Ek' Balam i també el seu no tant turístic cenote, on ens hem divertit molt més tirant-nos amb lianes, fent rappel i tirolina. 

La mateixa tarda hem anat a fer un "Big Sur" a Las Coloradas, on l'aigua era de color rosa pastís.

Aigua turquesa + sorra blanca + molts turistes + olor a crema solar = benvinguts al Carib! La primera illa que hem visitat ha estat Holbox, que tot i el primer enunciat ens va agradar molt. Tant les platges com els carrerons de sorra i l'ambient que s'hi respirava, ens han deixat amb ganes de més. 

Així que per treure'ns aquest gusanillo, hem fet motxilles i aparcat la Winnie per anar a passar una nit a la illa Mujeres, just davant de Cancún. Molt bonica també, tot i que no ens va agradar tant com Holbox. Però finalment l'experiència ha estat molt gratificant gràcies a l'apartament amb aire acondicionat i dutxa com déu mana! I és que ens reiterem quan diem que un NO es pot imaginar la calor que estem passant. 

Adèu, adèu, passeu, passeu... 

Tini & Marta & Tete & Tete