Divisant aquesta bandera de lluny arribàvem a la frontera de Mèxic per Tijuana. El que esperàvem que fos un dia sencer de tràmits a les oficines de l'aduana, comptant que portem un gos, autocaravana i els nostres visats sense tramitar, ho vam solucionar en un tres i no res. Per començar, no ens van demanar cap paper d'en Jungle, ni tan sols van voler comprovar que el portàvem. A la Winnie ens la van passar per un escàner gegant i nosaltres vam haver de pagar la taxa corresponent per entrar al país. Després de tot això, ja érem oficialment a Mèxic, i més concretament a Tijuana. Només aparcar, vam poder comprovar la bondat de la seva gent: un senyor, al veure que no teniem monedes, es va oferir per pagar-nos el pàrquing! I per suposat, sense demanar res a canvi! Després d'una passejada pel centre:
... i mortes de gana, vam devorar dues "crepas" molt calòriques:
El mateix dia vam arribar a Rosarito (el Lloret de Mar dels californians universitaris), on vam tenir la sort de conèixer la familia que molt amablement ens va acollir al seu pàrquing durant quatre dies. Al ser la nostra primera nit a Mèxic i després d'insistir molt en si el lloc era segur, en César (amo) es va quedar despert fins les 8 del matí fent guàrdia. Nosaltres això ho vam descubrir dos dies més tard, i vam entendre perquè l'endemà al matí estàvem tancades amb candau sense poder sortir: el pobre César estava recuperant les hores de son perdudes aquella nit. I tontes de nosaltres, no vam veure que el candau estava obert..!!
Apart de molt de relax, birretes, còctels i bona vida, durant aquests quatre dies que vam passar a Rosarito també vam anar a la platja a posar-nos morenetes i vam fer el que se suposa que es va a fer allà: sortir de festa!
Continuant de ruta cap al sud, vam arribar a Ensenada. El primer que vam fer-hi, va ser anar al famós "Mercado Negro", del que les fotos parlen per sí soles!
També vam fer de turistes abans d'anar a la Vall de Guadalupe per fer la Ruta del Vi.
Ensenada
Ruta del Vi
Tini & Marta & Jungle
Ohhhhhhhh aquest cop si que us envejo molt i molt i molt, el meu menjar preferit es el mexica, els burritos, las jalapenyes i els “tacos” bufff veure les fotos dels àpats amb dona “fred de peus” i que us diré del vi i dels paisatges vinícoles, en fi que si, que ho disfruteu molt i aneu amb compte que els mexicans son una mica llatins amb tot el que això comporta ja ja ja ja
ResponEliminaDe totes maneres, com Lloret Lloret no se no se, la platja la veig una mica buida no???
En fi una abraçada i gracies per compartir nines.
menja i veure i veure i menja, joooo nois aixo es la repera i te que ser tant cansat.a part de tot aixo teniu i que duri molt i molt la sort de trovar molt bonas personas ja me diras nomes darribar CESAR i parquing free i vigilat,la ruta del mammmm,platjeta i ambient i bona gent i a preus economics ja veus, les fotos boniques i lo demes...apalai men vi a dinar que vosaltres teu dormin segur.NANIIIIT i petonetys
ResponEliminaMéjico lindo i la sort que tant us caracteritza! Això és segur perquè despreneu molt "bon rotllet" i molta felicitat!!! Tinini, ja tastaràs tot el que et posin al plat aquests mexicans? jiji. Vigileu les salsetes!
ResponEliminaM'encanta la crepp i el xocolata! (segur que vau pensar en mi quan el tenieu a les mans).
Que guay ninetes! Vigileu moltissim i disfruteu més! Us vaig llegint encara que no estigui tant activa a comentar (vaig una mica liada...).
Miss u to the moon and back!
xxxx