L'aventura comença a les 6 de la matinada del dia 20 de gener!!
Marta & Tini (& Jungle)
Després de 14 hores de vols, arribàvem a l'aeroport de Forth Worth Dallas amb en Jungle "vivito y coleando"! Ententent que el Yin és el negre i el Yang el blanc, començarem pel Yin:
- Retenció forçada per immigració de la Tini tant bon punt trepitjem el país.
- Aparició d'un agent d'adunes cridant a la Marta per demanar-lo el vol de tornada de la seva amiga un cop que ella ja havia passat el control tranquil•lament. Evidentment, no el troba.
- Després de dormir moltes hores, ens demanen el doble del que vam pagar nosaltres per allotjar en Jungle!
- Sortim a la recerca d'un "dealer" molt a prop de l'hotel i es posa a pedregar!
- Un dia més tarda caminem 1 hora per anar a llogar un cotxe, i a l'arribar ens diuen que només els queda 1 furgo de 7 places.
Tranquils, tranquils.... que ara ve el Yang:
- Finalment trobem el vol de tornad al email i ens deixen anar.
- La única part Yang sobre l'allotjament d'en Yang, és que teniem els diners per pagar-ho.
- Enmig de la pedregada una senyora para el cotxe i ens treu un paraigües per la finestra!! Infinitamemt agraïdes!
- Mentre esperem que ens truquin a un taxi per anar al proper concessionari de lloguer de cotxes, apareix un noi jove i formós interessat en el que voliem, i ens diu: espereu, que miro aviam què hi podem fer.... I 15 minuts més tard ens entreguen un cotxe.
- I per últim, la més IMPORTANT: hem trobat una possible candidata per acompanyar-nos en aquesta gran aventura. Destigem que en pocs dies us la poguem presentar!
Us deixem amb alguna foto fent de guiris la poca estona que hem tingut per fer-ho.
Marta & Tini (& Jungle)
Ahhh! (és el segon comentari que escric, no sé si l'altre s'ha publicat o no). Deia que quines aventures, que jo ja les sabia (i per això ara mateix odio el whatsapp). M'agrada entrar i llegir el que us passa per aquí! jiji.
ResponEliminaNenis, espero que la companya de viatge us la donin ben aviat, i que espero que esteu escrivint a les llibretes també!
Una abraçada super gran als tres!
Miri.
Genial!! ja heu començat a escriure al blog!!
ResponEliminala Miriam té raó, amb el whats les notícies són fresquetes, però el blog m'encantaaaa, és més viu i real, hi ha les fotos...
hi ha una cosa que no entenc, dieu que us van demanar el bitllet de tornada, que ja sabeu quan tornareu? que heu fet trampotes?? jo, per animar-me vaig descomptant des del dia 20!! jejeje!!
Jo tb espero que demà dilluns arribi la "tartaneta".
Un petonàs moooooolt gran, tb pls tres xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx... nanait!!
Mosqueteros!!
ResponEliminaQuina il·lusió poder llegir la primera entrada d'aquesta nova aventura! ... tal com vas dir-me, sóc la FAN Nº1 d'aquest blog! :D (He de dir que la mami m'ho ha xivat i he vingut corrents a llegir-ho.. jejejjej)
Contenta, també, de saber que en Jungle ja es més americà que cap gos als EUA. jojojo Ara li haurás de ensenyar dient-li "SIT", "COME", "GO FOR IT"...
Pel que expliqueu, sembla a ser que ja sabeu quan tornareu, no? (Jo tampoc ho sabia mami...) Ja ens detallareu aquesta información.. Jajjaja ;)
I quanta bona gent que hi ha a Dallas, no? :D
Desitjant veureus per les carreteres, ja! Amb la vostra caseta de 4 rodes! Sisplau, feu una entrada només per explicar com es la frago..! Amb totes les fotos i explicant tots els detalls!
Petoníssims als tres!
Seguiré esperant les vostres entrades i... aquest any, els dies 20 de cada més! :D
Charly
Soc feliç de veure que ho sou vosaltres, el yin i el yang son complementaris, no hi ha un sense l'altre i cal que estiguin equilibrats. El mon no seria tan meravellos si no existis ni que fos una mica d'espai a la sorpresa, la previsibilitat desequilibra. Una abraçada molt i molt grosa per tots tres. M'agrada molt el titol del blog, La magia d'un somni ....
ResponEliminaUs deixo amb un clasic pero no per aixo menys sugerent.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Hola guapíssimes... Quina sorpresa que al fixar el blog a l'ordinador per seguir-vos, ja heu penjat el primer relat. Això promet :) Tinc ganes de conèixer la "candidata" que de ben segur serà molt xula!!! No deixeu masses dies entre relat i relat (quina pressió, ehhh?) Rebeu una forta abraçada...
ResponEliminaMontse
Hola Tini, Marta i Jungle! Quins records aquest aeroport de Dallas... Hi tornaria ara mateix pq va ser un viatge fantàstic. Ja he vist la nova companya de viatge, és fantàstica i que gran!!! Ja la sabeu conduur bé? El tiet té molts geloooooooos!!
ResponEliminaAneu donant noticies mentre ens feu envegeta de la sana. Petons per tots tres.
Tieta Montserrat.
La companya genialllllll !!!!!! i segur que l'heu deixat mes que neta, ja aneu amb matricula de Texas que guaiii, com deia la vostra tia, enveja sana.
ResponEliminaUna abraçada molt i molt grosa.