El barquito que ens va portar fins a Flores, ens va deixar a un petit poble coster, Labuanbajo. Abans de començar a endinsar-nos a l'interior de l'illa de Flores, vam fer-hi nit. Aquella tarda vam conèixer una colla d'indonesis que ens van invitar a sopar a casa seva i evidentment no vam dubtar en acceptar:
L'endemà, en Pep i jo marxàvem en direcció al volcà Kelimutu, mentre en Marc agafava un avió cap a West Timor on ens retrobaríem al cap de 4 dies.
Unes quantes hores (que van suposar 2 dies) de transports amb música a tot drap (i per tant sords), i una parada a uns camps d'arròs amb forma de teranyina, vam arribar al poble des d'on s'accedeix al volcà, Moni.
A Moni vam conèixer altres turistes amb els qui vam pujar al volcà Kelimutu per veure la sortida del sol i els seus llacs de color turquesa. Al cràter hi ha un 3r llac de color negrós que no vam poder veure a causa de la boira. Al baixar cap al poble, vam fer una parada refrescant:
Abans de marxar cap a West Timor vam anar a passejar-nos per un mercat setmanal ple de colors!
Hola trio! això ja s'acaba.. i jo estic molt contenta, jejeje, suposo q vosaltres no tant. Ja veig q l'aventura no s'atura i q no perdeu el temps. Aquí us envegem una micona, però només a estones pq el menjar i dormir.... acabeu d'aprofitar els dies q us queden i sigueu prudents com fins ara (suposo)!!!
ResponEliminaun petonàs moooolt gran i fins aviat, ara si que si!!!
Guapixims!!!! Jo estic amb la mami, suposo ques la Núria, i també estic molt contenta pq ja veig molt aprop el dia que us podré tornar a abraçar!!!! Quin mercat més maco de colors i que ben posadet tot! per cert, són peixitus dissecats el que venien al costat dels alls?? haha!
ResponEliminaMolts molts petunitus als trees!!! :***