Sampai jumpa lagi

A Bali vam passar-hi 4 dies abans d'anar cap a Kalimantan. Vam anar cap a Canggu, un poblet de costa enmig de camps de blat i arròs, on teniem previst fer l'últim bany de l'any.

Banyar-nos ho vam fer, però finalment va resultar que no seria l'últim. I és que Kalimantan no ens va rebre molt efusivament que diem...: trobar allotjament econòmic ens va suposar més de mig dia patejant carrers d'una gran ciutat poc atractiva. Al vespre, mentre en Pep i jo anàvem a buscar informació per fer el 'Cross Borneo Trek', en Marc es queda atrapat a l'hotel a causa d'un incendi! Sort que tot es va quedar en un susto. Al dia següent, quan finalment aconseguim que un guia ens informi de la ruta d'una setmana per la selva, ens diu que el cost són uns 600€ per persona!!!! Evidentment no ens ho podiem permetre... La següent nit no va ser millor que l'anterior, així que finalment vam fer motxilles, aeroport i vam fugir del mal fari que semblava acompanyar-nos a Kalimantan.

Per compensar-ho, vam triar la destinació que més ens havia agradat fins al moment: Kuta (Lombok), que ja ens havia robat el cor el primer cop que hi vam ser, i que sobradament ho ha tornat a fer.

Us deixo amb algunes fotos d'aquesta preciosa zona.

Sampai jumpa lagi Indonesia!

Cultura i tradició a West Timor

Diuen que West Timor és una de les regions més pobres d'Indonesia. Pot ser que la paraula més correcte per definir-ho no sigui "pobres" però el que és segur és que no hi ha a penes turistes, els locals gairebé no parlen anglès i viuen la vida moooolt tranquilament...

El que no hi hagi massa turisme fa que la zona sigui molt més autèntica, però alhora també més difícil de recórrer amb poc temps. El primer dia, després de retrobar-nos amb en Marc, el vam passar a Kupang, la capital de West Timor. Ens vam perdre pel mercat, vam anar a sopar al mercat de nit, i els nois van disfrutar com dos nens petits tirant petards i focs artificials al carrer; abans de començar una petita ruta de 3 dies per conèixer els poblats i tradicions de West Timor.

Ens van recomanar contractar un guia local per fer la ruta degut a que als poblats ningú parla anglès, inclús algunes persones ni tan sols parlen Bahasa Indonesia, que és la llengua oficial del país, sinó que només parlen el seu dialecte.

Així doncs, l'Aka (el nostre guia) ens va acompanyar durant tres dies ensenyant-nos la seva cultura. 

El primer dia ens va ensenyar com feien l'oli de coco,

la sal,

una planta de reciclatge,

i un instrument fet de fulla de palmera i bambú típic de la zona:

Els altres dos dies vam anar a visitar dos poblats que tenen les seves pròpies lleis, la seva llengua, costums, etc. En el primer poblat que vam estar, i on vam dormir, ens van presentar el seu rei. La història va ser una mica curiosa, ja que no es va presentar fins l'endemà al matí, i vam descobrir que havia estat de festa! Encara tenim dubtes de si ens van prendre el pèl o si era real!! Al segon poblat ens van explicar un ritual que feien els seus antepassats per guanyar totes les batalles contra els seus enemics.

Aquí teniu unes quantes fotos per què us en feu una idea:

La nostra propera parada era Kalimantan, la illa de Borneo. Abans però, vam fer una parada de 4 dies a Bali per passar els últims dies de platja abans de tornar...

Descobrint Flores

El barquito que ens va portar fins a Flores, ens va deixar a un petit poble coster, Labuanbajo. Abans de començar a endinsar-nos a l'interior de l'illa de Flores, vam fer-hi nit. Aquella tarda vam conèixer una colla d'indonesis que ens van invitar a sopar a casa seva i evidentment no vam dubtar en acceptar:

L'endemà, en Pep i jo marxàvem en direcció al volcà Kelimutu, mentre en Marc agafava un avió cap a West Timor on ens retrobaríem al cap de 4 dies. 

Unes quantes hores (que van suposar 2 dies) de transports amb música a tot drap (i per tant sords), i una parada a uns camps d'arròs amb forma de teranyina, vam arribar al poble des d'on s'accedeix al volcà, Moni.

A Moni vam conèixer altres turistes amb els qui vam pujar al volcà Kelimutu per veure la sortida del sol i els seus llacs de color turquesa. Al cràter hi ha un 3r llac de color negrós que no vam poder veure a causa de la boira. Al baixar cap al poble, vam fer una parada refrescant:

Abans de marxar cap a West Timor vam anar a passejar-nos per un mercat setmanal ple de colors!