En busca d'en Zaki

Hooola a tots! Ja ha començat la meva "petita-gran" aventura per Singapur i Malasia, i com no? Ja tinc aventures i cosetes per explicar!

Ahir vaig arribar a Singapur a ls 5 del matí (morta de son, ja que no vaig poder dormir massa a l'avió) després de 13hores de vol! Com molts ja sabeu, la meva primera missió era trobar a en Zaki que és el couchsrufer que m'acull a "casa seva" durant la meva estada a Singapur. Us haureu fixat que he posat casa seva entre cometes, i sisi, ja que no és ben bé casa seva, sinó la residència on viu durant la setmana mentre estudia. Doncs arrel d'aquí van venir les primeres aventures...: trobar-lo a ell al Starbucks Coffee de la Universitat.

D'entrada sembla que no ha de ser tant complicat, però quan arribes a un país i no tens ni idea de com funciona res... buf.... vaig haver d'agafar un metro, un bus, i caminar una bona estona. El campus universitari i l'aeorport estan ben bé un a cada punta de la illa. Però estranyament vaig arribar a la primera (i no m'atribueixo tots els mèrits ja que la gent d'aquí és realment molt agradable i tothom m'ajudava a trobar-ho).

El problema és que quan per fi estaba a l'Starbucks Coffee, no tenia com dir-li a en Zaki que ja era allà perquè em vingués a buscar. Ell m'havia dit que hi havia wifi gratuit, però allà em van dir que per tenir wifi havia de ser estudiant de la Universitat de Singapore. Així que ja em veieu intentat fer telepatia perquè el noi passés per allà i em veiés. Però no vaig tenir aquesta sort.

Vaig trobar-me una noia molt amable que em va deiar trucar-lo, i un altre noi que em va deixar enviar-li un misstage. Però no contestava... (no mentire: em pensava que m'havia abandonat allà).

Jo sabia que tenia classe de 9 a 12, així que al misstage li vaig dir que a les 12 l'esperaria a l'Starbucks Coffee. Em vaig passar les 3 hores estirada a la gespa fent temps (molt avorrit, en part perquè estava una mica nerviosa per si no apareixia).

Llegint la guia mentre feia temps a la gespa del Campus

A les 11.30 ja era a l'Starbucks altre cop esperant-lo. I cap allà les 12.30 aproximadament, quan ja quasi m'estava aixecant per marxar cap al centre de Singapur i buscar un allotjament, va aparèixer en Zaki!!!!!

Resulta que quan va rebre la trucada no va poder contestar. Però de seguida va trucar al número perquè s'maginava que era jo. La noia que em va deixar trucar va contestar però li va explicar que jo ja no estava amb ella. Així que en Zaki va decidir enviar-me un mail dient que a les 12 sortia de classe i que de seguida que sortís aniria cap a l'Starbucks Coffee (email que evidentment jo no vaig veure). Resulta que el missatge que li vaig enviar jo, ell tampoc el va rebre. Així que podem dir que vaig tenir molta sort que finalment ens trobéssim a les 12 allà! Sembla que la sort m'acompanyarà en aquest viatge!