Paisatges que et deixen sense paraules...

I què, i què? Flipant, no?? Així mateix és com ens vam quedar nosaltres després de veure aquestes meravelles de parcs naturals... sense paraules! 

Just després de creuar la frontera d'Arizona... 

...vam visitar el Painted Desert, un parc natural ple de turons de coloraines. (Puntualització: entràvem al parc en reserva de gasolina). Els parcs d'Estats Units estan pensats per accedir-hi i fer la ruta en cotxe. Pagues al entrar, pots estar-hi i fer les parades que vulguis fins el punt de sortida. Doncs bé, en aquest cas constava d'unes 50 milles, que són uns 80 km, i la ruta englobava dos parcs: el Painted Desert i el Petrified Forest. El problema, és que si en voleu veure fotos d'aquest segon ho haureu de buscar al google, ja que amb tant poca gasoina no ens vam atrevir a fer cap parada. I tot i així... evidentment, i recordant el nostre despiste que comentàvem a l'entrada anterior, ens vam quedar tirades a la carretera!!!!!!! Ja ens veus parant un cotxe per anar fins al poble més proper, comprar un bidó de gasolina i tornar a fer auto-stop per tornar a donar de beure a la Winne. Sort que com sempre els americans, tant hospitalaris, ens van donar un cop de mà. 

Així doncs, us deixem (només) amb les fotos del Painted Desert:

Després ens dirigíem direcció al nord d'Arizona, just a la frontera amb Utah per visitar un dels paisatges més increïbles que els nostres ulls han vist, el Monument Valley. 

Com que ens agrada tant conduir i buscàvem desesperadament un lloc per veure un Rodeo, així com qui no vol, vam baixar cap al sud d'Arizona. Tant al sud que ens trobàvem a uns 80 km de Mèxic (recordeu que érem a Utah!) i vam passar d'haver d'utilitzar l'estufa a les nits per no congelar-nos, a poder estrenar les sandàlies i prescindir fins i tot del jersei. Concretament a Tucson, vam enganxar "La fiesta de los vaqueros", un esdeveniment que es celebra durant una setmana i que vam tenir la llet d'enganxar. Així que molt felices, vam assistir finalment a un esperat Rodeo. 

I aprofitant la ben entesa, vam decidir visitar el Saguaro Desert, on hi ha uns cactus gegants preciosos! 

I per últim, no ens podiem saltar l'espectacular visita al Grand Canyon del Colorado. 

Marta & Tini & Jungle

Pobles autèntics i unes anècdotes

Després de visitar el sud de New Mexico i unes quantes hores més de carretera i desert cap al nord, ens plantàvem a la capital més antiga i autèntica dels Estats Units, Santa Fe. Juntament amb Santa Fe, Taos i Albuquerque es caracteritzen per les seves casetes d'adob, un ambient molt bohemi i molt d'art al carrer. Aquí us deixem unes quantes fotos perquè les disfruteu igual que nosaltres ho vam fer. 

I ara que ja gairebé portem un mes d'aventures amb la nostra Winne, us explicarem literalment lo "descuidades" o felices que som amb unes quantes anècdotes que ens han provocat grans atacs de riure!! 

Quan no feia ni dos dies que teniem la Winne, enmig de la ciutat i la transitada Dallas, observem en vàries curves un xorro d'aigua disparat que surt de la caravana --> ens havíem deixat la tapa del dipòsit d'aigua oberta (i no us podeu imaginar lo preciada que és quan viatges en caravana).

Tan felices arribant a un outlet de roba, un bon home ens avisa que portem arrastrant un cable --> ens havíem deixat el cable del gas penjant i se'ns va cremar per l'asfalt (no patiu, ja en tenim un de nou ben guardadet al seu lloc).

Conduint tranquil▪lament per les carreteres infinites, de sobte sentim un... pum! --> ens girem i quan no ens deixem un armari obert, se'ns trenquen els gots per una batzagada o ens deixem la porta de casa oberta (això ens passa dia sí, dia també!!!).

I l'última... quan ens disposàvem a sortir de festa per primera vegada per Albuquerque, aparquem i al sortir de la Winne ens donem compte que la roda de recanvi del darrere està apunt de tocar al terra a causa de lo doblegat que està el suport metàlic (recordeu que la Winne té 26 anyets). Això ens va preocupar un xic perquè no és feina de mecànic, sinó de soldador. Com que aquelles hores tampoc podíem solucionar res, vam seguir amb el nostre pla de sortir de festa, i... coneixem a dos nois molt simpàtics que parlant, parlant... adivineu a què es dedicava un d'ells: ...era SOLDADOR!!! Així que no ens vam talar un pèl i li vam proposar que hi donés un cop d'ull. I txa txaaaan!!! --> l'endemà al matí ens convida a la seva Coffee Shop apunt d'ignagurar i ens solda l'estructura mentre prenem un deliciós cafè i tè. Aquí en teniu una demostració: 

Fins la pròxma!!!

Marta & Jungle & Tini

Coves i dunes blanques a New Mexico

Ja som a New Mexico! Després de quilòmetres i quilòmetres de desert i carreteres rectes infinites, arribàvem als cartells gegants anunciant l'estat de New Mexico:

La primera parada indispensable són les coves de Carlsbad, famoses per tenir més de 250m de profunditat. La baixada moooolt bonica, però la pujada....

Seguidament, ens dirigíem direcció a Alamogordo, població propera al desert de dunes blanques. La sorra de les impressionants dunes és blanca degut al guix. Abans d'ensenyar-vos les fotos espectaculars que vam fer, us posem en context a través de la nostra conversa una vegada trepitjàvem les dunes:

C: Ooooh!!! Uaaaaau!!! 

M: Uuuuaaaaaaaaau!!

C: mira aquella duna! Anem anem...

M: espera espera... tira'm una foto!

C: vaaaa! Saltaaaaa!! Araaa!

M: va anem...

C: no, espera espera... una juntes!

M: anem a aquella duna per tirar-nos amb el "trineu"

C: ara l'altra duna....

(2 hores més tard)

M: hauriem d'anar marxant no?

C: mmm.... però on hem deixat la Winne (autocaravana)

M: mmmm.... jo diria cap aquella direccció

C: vols dir? Jo crec que si tirem recte arribem, no?

Per sort només ens va portar 10 minuts trobar-la, però conscients que podriem haver trigat 3 dies en trobar-la...! Tant emocionades amb les dunes i fent fotos, no ens vam preocupar mai d'orientar-nos per quan haguéssim de tornar!

Us deixem amb les super-fotos que vam fer:

Jungle, Marta & Tini