Últims dies...

Al marxar de Goa vam anar direcció Mumbai (preparant-nos per al retorn) vorejant la costa per dos poblets: Ratnagiri i Ganapatipule. Haviem llegit a la guia que en aquests pobles es trobaven unes de les platgetes més boniques de la Índia... i com no? no hi volien faltar. Així que vam fer les maletes per milena vegada, i vam agafar el tren per fer de llangardaixos per última vegada (o això pensàvem).

No ens voliem perdre tampoc, abans de marxar, de fer una visita (encara que fos molt ràpida) a les famoses coves d'Ellora i Ajanta; així que en els 5 dies que ens quedaven ens esperaven mooooooooooooltes hores de tren, per variar!

Per poder fer tot això en 5 dies, i tenint en compte que les distàncies a la Índia no són curtes, ni els trens ràpids (encara que els anomenin "super-fast-express-platform-one"); anàvem amb el temps just. Tan just, que arribàvem a Mumbai el mateix matí que agafàvem el vol, i per tant, directes cap a l'aeroport.

Tot i equivocar-nos de tren, dormir amb uns 25 homes en el mateix rang de lliteres (6 lliteres, 27 persones), pillar-nos el revisor sense bitllet de tren (no voliem anar de llestes, però ens vam equivocar de tren), i arribar a una destinació que no era la nostra... Vam arribar a temps a l'aeroport!......... i una vegada aalà, Hyderabad! a Londres estava nevant i havien cancel·lat els nostre vols! Yuhuuuuu....

Per tant, una mica més de platja! No vam dubtar ni un segon: vam agafar les motxilles, taxi, barco i platja!

Retorn Xarli:

Al cap de dos dies d'haver-nos cancel·lat el vol... surt desde Mumbai cap a Barcelona, fent escala a Estambul.

Vistes des de l'aeroport de Barcelona: noia, de color taronja, sense sabates però amb mitjons, enrollada amb fines capes de tela de pantalons hindus, amb un tatuatge nou, i carregada com un sherpa de l'Himalaya!

Retorn Tini:

Al cap de dos dies i mig d'haver-nos cancel·lat el vol... surt desde Mumbai cap a Barcelona, fent escala de dos dies a Londres!!!! sisi... ciutat nevada causa de la qual ens havíen cancel·lat els vols!! frrr...fr...frrr...fred!

Vistes des de la parada de bus de l'aeroport de Londres cap a l'hotel on passaria dues nits: ciutat nevada i congelada sota zero, amb noia taronja (no tant com l'anterior) amb xancles i mitjons, enrotllada amb múltiples fines capes de tota la roba que duia a la motxilla i amb tatuatge nou. Tot així, noia en estat de xoc, tiritant sense parar!

Tocante'l Parais II

Despres d'haver recorregut d'amunt a avall tot el sud de la nostra estimada India (Tamil Nadu, Kerala, Karnataka) tornem a plantar els peus a la nostra primera destinacio de platja: Goa. 

Tampoc tenim massa explicacio turistica a fer ja que el que hem vist es el mateix que ja vam visitar fa dos mesos. Ara ens em dedicat a fer platgeta, platgeta i mes platgeta.

Es nota que dos mesos han passat des que erem aqui per primer cop i que ara es temporada alta a Goa. Han comencat a apareixer, com si fossin bolets, tot de bars, botiguetes, hotels i alla on havia platgetes verges ara hi han xiringuitos amb tumbones a primera linia de mar. Fins i tot et trobes nois que entreguen flyers de discoteques per carrer com si fossim a Lloret a ple Agost!

Ahir, despres de descansar els peus i les cervicals, vam anar a prendre algo a un bar on exhibien la peli "Slumdog millionaire". Es molt tipic, en llocs turistics, que algun bar projecti una pel.licula cada nit ja que es la unica manera que la gent d'aqui (tant indis com guiris i, per guiris, ens incloem al sac) pugui mirar la tele, ja que aqui no tenen tele a casa. Ens va fer molta gracia veure-la aqui a la India ja que la peli esta ambientada a Bombay i podiem comparar la nostra experiencia amb el que veiem en pantalla.

Hyderabad a tothom!

P.D.: Anunciem que degut al canvi de ruta que vam planejar a Hampi, hem hagut de suprimir la nostra visita a la famosa ciutat de Hyderabad. Hyder... quina llastima! (Excusa per tornar).

...escolta el teu cor

Super Big Shiva Delux

El poblet de pescador de Murudeshwar destaca per la seva omnipresent estatua del Deu Shiva i per l'enorme Gopuram (el mes alt de la India) de pedra que marca l'entrada a un dels temples del poble.

Vam arribar-hi ahir a la nit. A la guia no sortia informacio sobre allotjaments, nomes en marcava dos de molt cars i veiem a venir que hauriem de pagar un "fortunon indi" per poder passar la nit. Ens vam capficar amb que voliem una habitacio per 200 INR. Vam tenir la sort de trobar un indi per carrer informant-nos que tenia una habitacio pel preu que voliem pagar. Arribem a l'hotel i ens ensenya una habitacio ronyosa que estava dins l'area de recepcio; era evident que era on ells dormien. La seva estrategia, molt tipica india, consistia en ensenyar-nos una habitacio que fes mitja por i, tot seguit, una en millors condicions i lavabo privat (no entenem perque pero creuen que el lavabo privat es condicio sine qua non pels "westerns") a un preu mes elevat. I Hyder! La sorpresa se la van dur ells al veure que nosaltres ja hi haviem plantat les motxilles i ells es quedaven sense llit. Van intentat convence'ns de totes maneres pero nosaltres ja ho teniem tot afincat. De fet hi passarem dues nits!

Aquella mateixa nit, el soroll de tambors ens va assenyalar que era un dia de festa. Tot el poble estava il.luminat amb espelmetes. Era precios! Tampoc vam allargar massa per poder matinar avui ja que teniem una visita pendent. Una nova platgeta ens esperava! Aquesta tampoc ens ha defraudat!

Illa deserta

Papis-Xals: Em caso! Tot va anar molt rapid, us explico. Al tren que ens duia de Kannur a Malpe va pujar un noi indi, en Diuraj. Vam tenir una conversa molt interessant, ell parlant en hindi i jo en un idioma imaginari semblant al del joc d'ordinador Els Sims. Semblava que ens enteniem. Mitja hora mes tard tot d'indios estaven al seu voltant i ell els parlava mirant-los per sobre l'ombro explicant les batalletes (ficticies, es clar) de com ens havia conegut. Moments mes tard ens vam adonar que els havia explicat a tots que Diuraj i Carla eren parella i que portava el certificat de matrimoni amagat sota la semarreta (realment hi duia un paper) perque ens anavem a casar.

Tot una decepcio va esdevenir el moment de separacio quan les dues noies van baixar a la parada d'Udupi. Diuraj va seguir en el tren pero ja no era el centre d'atencio.

A Malpe nomes hi vam passar un dia, el just per visitar la illa de Santa Maria. Ja no volem fer-vos mes dentetes dient com de boniques eren les caletes d'aquella illeta deserta... mireu les fotos!!! jeje.

El xinxe ataca de nou

Pensavem que ens en haviem desfet... inocents de nosaltres... la primera nit a Kannur es va donar un atac massiu de xinxes!!! Ens vam canviar d'habitacio pero, per la nostra sopresa, van aconseguir seguir-nos i trobar-nos. Gracies als nostres amics indis de l'hotel vam poder vencer la batalla. El mata-xinxes quasi ens intoxica a nosaltres tambe!!! Comptabilitzem unes 800 picades entre les dues.

A part d'aquesta fantastica rebuda per part de la fauna de Kannur, tambe ens vam endur una agradable sorpresa al descobrir que una de les platgetes mes boniques del pais es trobava a 8km del poble! Vam arribar-hi per casualitat buscant informacio sobre els Theyyams, uns rituals ancestrals indis mitjancant els quals representa que un Deu posseeix el cos del practicant. Vam tenir la sort que l'endema, divendres, es feia la practica d'un Theyyam i vam poder assistir-hi. L'home que ho feia era molt gracios, ben panxut i pintat de groc!

Hyder a tothom!!!

Superfantastic National Park

Ens han informat que en Sri Khan es troba de vacances per California fent una Caipirinha amb l'Amma a la platja. Fins el gener no es epoca de tigres al Parc Nacional de Wayanad. Tampoc d'elefants (nomes n'hi havia dos lligats "dissimuladament" a l'entrada pels guiris), ni de gaceles, ni de lleopards, ni de panteres, ni de monos, ni de gaurs... ni de RES!!! Quina decepcio. Dos pavos reals i dos bambis van ser l'unic que vam veure.

Degut a l'exit, vam ampliar la nostra agenda anant a visitar unes cascades a prop de Kalpetta. A mig cami ens vam trobar un nano que assegurava ser guarda de la zona (deixeu-nos que ho dubtem) i ens va assegurar al 100% que estariem a menys d'un metre d'un tigre. A nosaltres ens sonava a cuento xino, pero per no perdre la oportunitat, el vam seguir. Vam haver d'escalar pedres i matorrals per poder arribar al territori del buscat Sri Khan. Total, RES!!! Un cop ens tenia alla ens va confessar que nomes hi havia 2 tigres en tota la zona. Pero l'excursioneta va valdre la pena. Ens vam poder perdre al mig de milers de plantacions de te i cafe.